Barcelona homenatja l'escriptora Anna Murià
S'instal·la una placa literària que la recorda a la façana de la seva casa natal.
Des d'aquest 21 d'abril la façana de l'immoble del carrer del Regomir, 7-9, de Barcelona, llueix una placa literària en record de l'escriptora Anna Murià. És l'immoble en el qual va néixer l'autora fa 118 anys. A l'acte de descoberta hi han estat presents Belisa Bartra, neta de l’homenatjada; Jordi Martí, regidor de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; Jordi Rabassa, regidor del Districte de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, i Jordi Ballart, alcalde de Terrassa. La instal·lació de la placa forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors i escriptores a la ciutat.
Anna Murià i Romaní va iniciar la seva activitat literària col·laborant en publicacions com La Dona Catalana, La Rambla, La Nau, Meridià i Diari de Catalunya. El 1933 va publicar la novel·la Joana Mas, i el 1938, La peixera. Entre l'una i l'altra, va escriure els assaigs La revolució moral, El 6 d'octubre i El 19 de juliol. Acabada la Guerra Civil va emprendre l'exili, primer a París i més endavant a la República Dominicana, Cuba i Mèxic. A la capital francesa va coincidir amb el poeta i prosista Agustí Bartra, amb qui va començar una vida en parella i va tenir dos fills.
A Mèxic, on va residir trenta anys, va treballar com a traductora de l'anglès i el francès al castellà i va col·laborar en revistes de l'exili català. En aquest període també va publicar la narració lírica Via de l'est, el conte infantil El nen blanc i el nen negre, i els assaigs Crònica de la vida d'Agustí Bartra i L'obra de Bartra. Amb el relat juvenil El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974) va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres. Quan Murià i Bartra van tornar a Catalunya (1970) van establir la seva residència a Terrassa. Alguns dels llibres que va publicar en les dècades dels setanta i vuitanta van ser El país de les fonts, Res no és veritat, Alícia i Aquest serà el principi. També un llibre de correspondència amb Mercè Rodoreda titulat Cartes a l'Anna Murià. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir a Terrassa el 27 de setembre de 2002.
Accediu al Mapa Literari de Barcelona.