Sobre els Nobel 2020

El 10 de desembre de cada any, des del 1901, a Estocolm se celebra la cerimònia de lliurament dels premis Nobel. La data coincideix amb el dia de la mort d’Alfred Nobel, l’artífex d’un dels certàmens més prestigiosos que reconeix l’excel·lència científica i humanística. Després de cada cerimònia, l’Institut d’Estudis Catalans sol organitzar xerrades per donar a conèixer la rellevància dels descobriments i idees de les persones premiades. Aquest mes s’han organitzat conferències virtuals, que se sumen a les ja celebrades, compartides al canal de YouTube de la institució.

El premi Nobel en Fisiologia o Medicina es va atorgar a l’investigador britànic Michael Houghton i als estatunidencs Harvey J. Alter i Charles M. Rice pels treballs que van permetre el descobriment del virus de l’hepatitis C. Aquest fet es va produir fa més de trenta anys, el 1989, però des dels anys setanta fins aleshores, no s’havien pogut recollir evidències que confirmessin l’existència d’aquesta malaltia del fetge que en el 2019 patien de manera crònica 70 milions de persones de tot el món. Fou, per tant, un procés de recerca que va durar força anys i per parlar-ne, l’hepatòloga Marina Berenguer i el genetista Fernando González-Candelas pronunciaran el dimecres 20 de gener la conferència El llarg curt camí del virus de l’hepatitis C.

El dilluns 25 de gener és el torn del Nobel d’Economia, que en el 2020 va ser concedit als estatunidencs Paul R. Milgrom i Robert B. Wilson per les seves innovacions en la teoria i formats de subhastes. A la xerrada Milgrom i Wilson o com resoldre un blog de Lego en l’economia matemàtica, la professora en ciències econòmiques Amparo Urbano explicarà en què consisteixen les seves contribucions, les quals han permès incrementar els beneficis en sectors com l’energia o les telecomunicacions.

El nombre de premis Nobel que han estat atorgats a dones des de la primera edició del certamen no arriba al 20%. En les darreres dècades, la representació femenina entre les persones guardonades ha incrementat, però encara hi ha categories on les dones queden molt en minoria. Per exemple, el premi Nobel de Química només compta amb set dones guardonades, dues de les quals, en el certamen del 2020 pel desenvolupament d’un mètode per a l’edició genòmica, la tècnica anomenada CRISPR que ha revolucionat la biologia molecular. Les guardonades són la francesa Emmanuelle Charpentier, i l’estatunidenca Jennifer A. Doudna, i per parlar de les seves troballes, el biòleg molecular Diego Orzáez donarà la xerrada CRISPR que et vull verd: biotecnologia de Nobel per a un futur sostenible, el dimecres 27 de gener.

Més informació en aquest enllaç.