Tornar

Imatge promocional de l'exposició Mapes d'allò que pot venir

'Mapes d’allò que pot venir'

La Sala d’Art Jove presenta un seguit de projectes que transcendeixen el subjecte i anticipen els focus de tensió del futir, des d’una òptica generacional.

La Sala d’Art Jove acull fins al 31 de gener la segona part de Cartografies del foc, Mapes d’allò que pot venir, una mostra col·lectiva amb curadoria del col·lectiu bord que compta amb la participació de Daniel Cao, Huaqian Zhang, Júlia Zapata, Laia Gimeno Bardis, Marina Giraldos i López, Max Azemar, Museo de la Extinción del Hombre Contemporáneo, Oblicuas, Raquel Coll Juncosa i Víctor Pérez-Pallarès Setó.

Aquest espai expositiu de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya funciona “com un mapa de les inquietuds i misèries dels i les joves del territori”. Tots són diferents incendis d’un mateix foc, ja que expressen uns malestars latents de manera aparentment aïllada, però estructuralment connectada. Des d’aquesta perspectiva, “els projectes que s’hi poden veure analitzen i manifesten la violència del sistema en què vivim: un món asfixiat pel capital”.

A partir de l’escolta i la interpretació dels projectes de la Sala d’Art Jove Creació 2022, Cartografies del foc s’estructura, tal com el seu nom indica, en dos elements: els mapes i el foc. En certa manera, l’artista és un cartògraf, algú que fa un mapa. I un mapa és una proposta d’entendre la realitat, però també és implícitament és parcial, ja que el seu autor ha de prendre la decisió d’incloure o excloure elements de la realitat amb l’objectiu d’ajudar el receptor a entendre el territori.

De la mateixa forma, els artistes que hi participen són conscients de què proposen i per què ho fan, així com de quines són les implicacions ètiques de la seva obra. Si els mapes són ulleres que guien la mirada de l’espectador, l’art pot alterar la percepció –i, per tant, la resposta– de qui el contempla. I aquí rau el seu potencial de transformació social.

Les obres i projectes de Cartografies del foc parteixen d’una òptica materialista –de vegades irònica– i proposen nous mons, noves possibilitats, noves metafísiques. Com diu la presentació de l’exposició, “en aquest conjunt de peces, l’obra és fosca i, en aquesta penombra, encén la mirada del públic per il·luminar-la. Són peces que confronten més el territori que la seva representació, el destrueixen i s’hi apropen”. Per aquest motiu són també mapes de tot el que pot venir.

Data de publicació: Divendres, 23 Desembre 2022
  • Comparteix