L’humor com a crítica social
Dopaland denuncia l’explotació laboral que s’amaga rere la imatge corporativa d’optimisme i felicitat que projecta el sistema neoliberal.
De l'1 al 19 de març es pot veure la segona temporada de Dopaland a la Sala Fènix, coincidint amb el mes en què aquest teatre de proximitat fa 10 anys i només tres mesos després d’acomiadar amb bona nota la primera temporada, sota la direcció de Sergi Pompermayer.
La seva autora és Eu Manzanares, una de les actrius i dramaturgues més destacadas de l’escena actual. El 2019 va estrenar Lo Nuestro, nominada als Premis Butaca 2020 al millor espectacle de petit format i guanyadora del Premi Teatre Barcelona al millor text original.
Dopaland és “una comèdia àcida que denuncia la felicitat imperativa, el consum i el desig” característics del sistema capitalista. L’acció se situa en un parc temàtic, un indret fantàstic de cartró-pedra que és alhora una metàfora i una hipèrbole de la societat neoliberal. Els protagonistes són la responsable de personal del complex –Anna Castells–, que prova d’animar un empleat –Felipe Cabezas– després que hagi passat “una cosa molt greu i totalment inadmissible”: algú ha incomplert la política d’empresa.
L’entrada val 18 euros i es pot adquirir de forma anticipada en aquest enllaç. Divendres dia 10 a les 12 h s’hi farà una funció especial per a joves, dins del projecte TeenFriday, seguida d’un col·loqui.