Entre la geometria fractal i l’euclidiana

Fins al 22 d’abril es pot visitar a la Sala Parés l’exposició De Rerum Natura, de Gonzalo Sicre. L’obra del pintor andalús atrau per la manera de treballar el suspens i el misteri. Cada quadre planteja preguntes que fan volar la imaginació de qui les contempla. És un mestre consumat de les absències, ja que aconsegueix generar grans dosis d’intriga amb escenes que es tornen suggeridores gràcies a allò que l’artista no ha representat a la tela o que es manté fora de la composició. Sovint se centra en entorns que no van ser concebuts per ser protagonistes, però que gràcies al seu pinzell adquireixen una nova identitat.

Aquest és el cas de De Rerum Natura, que pren el títol del poema didàctic De la natura de les coses, del filòsof romà Tit Lucreci Car, que descriu el món físic segons els principis d’Epicur i l’atomisme. A partir dels coneixements de la raó i de la ciència, l’autor aspira a alliberar la societat de l’opressió i el temor generats per la religió.

Segons Gonzalo Sicre, “De Rerum Natura és una aproximació a la geometria fractal, la geometria de la natura, caòtica i asimètrica, en contrast amb la geometria euclidiana, que representa objectes creats per l’home, simètrics i ordenats”. Per ell, “hi ha indrets on la natura assoleix la seva màxima plenitud i és allà, precisament, on es manifesta amb més evidència l’empremta de l’home per petita que aquesta sigui”. Pot ser una tanca de fusta enmig d’un camp, una piragua enmig d’un riu o una cabana enmig d’un bosc. I és aleshores quan sorgeix la confrontació entre la geometria fractal i l’euclidiana; és a dir, entre el caos més absolut i l’ordre. I llavors, “l’ordre es desintegra en caos i el caos constitueix l’ordre”.