Folk tronadet i gregorià progressiu a L’Auditori
El duet vocal Tarta Relena hi presenta el disc ‘Fiat Lux’, amb un repertori de “música fora del temps” i un muntatge de llums que fa honor al seu títol: “Faci’s la llum”.
Marta Torrella i Helena Ros són Tarta Relena. Com probablement ja haureu deduït, el nom sorgeix de la substitució de les inicials dels seus noms per les dels respectius cognoms. Es tracta de dues joves cantants que estan fent drecera a casa nostra i a l’estranger. Des que van presentar el seu tercer treball al festival (a)phònica de Banyoles, han passat pel GREC i la Fira Mediterrània de Manresa i han actuat a Lisboa, Madrid i Finlàndia. El 4 de novembre seran a L’Auditori.
El projecte Tarta Relena –ara convertit en un veritable fenomen de públic heterogeni– va néixer el 2016 per explorar, a cappella, les sonoritats de diferents estils de músiques vocals. El seu repertori inclou des de cançons de tradició oral fins a temes d’autors vinculats a la mediterraneïtat.
El seu disc de debut, Ora Pro Nobis (2019), va guanyar el Premi Enderrock de la crítica al millor àlbum de folk. “Folk tronadet i gregorià progressiu”, en diuen elles, que no se senten bressolades per cap tradició musical concreta i viuen amb normalitat la diversitat d’estils en què han crescut.
El 2020, la revista Rockdelux va distingir el seu segon treball, Intercede Pro Nobis, com el millor EP nacional de l’any.
I així arribem a un 2021 que Tarta Relena va encetar col·laborant amb Maria Arnal i Marcel Bagés en l’edició de Clamor i que el tancarà de gira amb el seu primer llarga durada. El seu títol, Fiat Lux [Faci’s la llum, en llatí], tan aviat podria servir per expressar el desig de veure’l realitzat com per definir l’espectacle visual que les acompanya en escena.
El nou disc té més presència electrònica i una desena de temes en català, grec, castellà, llatí, judeocristià, occità i georgià, amb algunes lletres pròpies sobre melodies preexistents. El duet explica que li agrada “explorar llengües minoritzades i connectar diferents universos locals pel gust per les petites coses amagades i per la diversitat cultural”. Es tracta d’un recorregut per diferents estats d’ànim i de consciència, alterats per situacions terrenals; històries i veus cícliques, transcendents i atemporals que mostren que a l’antiga Grècia, a l’Edat Mitjana o en plena pandèmia mundial les coses estan sotmeses a les mateixes forces i processos vitals.
Són deu cançons amb dramatúrgia interna, amb diferents parts (“responsoris dolços amb parts més dures”), i una presència acusada de referents femenins que van de l’exaltació de la Verge Maria –molt poderosa, com a persona humil i mare de Déu alhora– o la poesia de Safo de Lesbos a les visions d’Hildegarda de Bingen i el cant trencat de les dones paixtuns de l’Afganistan.
Si us ve de gust i us afanyeu, encara sou a temps de comprar les últimes entrades clicant aquí. Si us en quedeu sense o preferiu sentir-les des de casa, teniu la possibilitat de veure-les en streaming a partir de les 21 h per 3,9 euros en aquest enllaç.