Una sobretaula de 80 anys
Los hijos perdidos de Dios repassa la joventut de tres generacions d’una família alacantina d’esquerres marcada per derrota de 1936.
La casa de Asterión és una companyia de teatre radical formada per Júlia Barragan, Albert Miró, Júlia Morella i Alexandre Fons que pren el nom del conte homònim de Jorge Luis Borges i que se centra en la recerca escènica d’una nova iconoclasia artística. Nascut a Alacant el 1994, Alexandre Rodríguez i Fons és autor del text de Los hijos perdidos de Dios, que es podrà veure al teatre Tantarantana fins al 5 de febrer.
L'espectacle, inspirat en el teatre grotesc, es basa en fets reals i explica la història de tres generacions d’una família alacantina d’esquerres. Tot comença amb l’alçament militar contra la Segona República i l’afusellament per part dels republicans, el 20 de novembre de 1936, del fundador de la Falange. Amb el triomf del bàndol reaccionari, i durant més de quaranta anys, aquella família es va refugiar en una caseta que l’avi va construir expressament als afores –en un lloc anomenat El Bancal– per aïllar-se dels actes commemoratius que els feixistes vinguts d’arreu organitzaven en honor de José Antonio Primo de Rivera.
El Bancal és ara damunt de l’escenari; una casa plena d’habitacions i secrets que és testimoni d’una sobretaula de fantasmes i fantasies en tres actes –el franquisme, la democràcia i l’actualitat– i en contínua metamorfosi, amb Angelito, el cowboy suïcida; el tío Pedro, germà de l’avi i esclau de la prostitució feixista; María José i Rosa, falleres al final de la dictadura, modernes i atees durant la transició, i el bufó Álvaro, expulsat de totes les discoteques guiris de Benidorm.
Los hijos perdidos de Dios és una peça valenta i transgressora sobre la memòria històrica dedicada a les persones que recorden i a les persones recordades, però també a les que no recorden ni són recordades.
L’entrada val 17 euros i es pot comprar de forma anticipada en aquest enllaç.