Tinta i sàtira contra el feixisme
El Museu Nacional d’Art de Catalunya redescobreix l’obra del dibuixant català Mario Armengol.
Malgrat el temps que ha passat des que es va acabar la Segona Guerra Mundial, aquest període i els i les artistes que el van viure encara té secrets per revelar. Un d’aquests secrets és el del dibuixant Mario Armengol, que poques persones coneixen encara al lloc on va néixer: Catalunya. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ens el redescobreix entre el 8 d’octubre i l’11 de gener en una nova exposició titulada “Tinta contra Hitler. Mario Armengol, caricaturista a la Segona Guerra Mundial”.
Perquè sí, els exèrcits europeus van combatre Hitler amb bombes i fusells, però també amb tinta i paper. La de les idees és una batalla que es guanya amb aquestes armes o altres de similars. Un dels “soldats” armats amb llapis i pinzell va ser Mario Armengol, el protagonista d’una exposició comissariada per Plàcid Garcia Planas i Arnau González i centrada en un home nascut l’any 1909 a Joan de les Abadesses i que va morir a Nottingham l’any 1995.
Fill d’una família d’empresaris tèxtils de Terrassa, pintava i dibuixava des de petit, va estudiar art a Madrid i a París i, ben aviat va començar a fer dibuixos de propaganda per a la República Espanyola. Exiliat i per sortir dels camps de concentració, va acabar a la legió francesa. Va passar per altres països fins que, finalment, va instal·lar-se els anys quaranta del segle XX a la Gran Bretanya. Allà va treballar per al ministeri britànic d’informació i propaganda, produint milers de dibuixos antifeixistes com els que veieu a la imatge i que no només es van veure a l’Amèrica Llatina, sinó també a territoris tan llunyans com Nova Zelanda o Tahití.
En aquesta exposició podreu veure una tria dels originals que el mateix autor va conservar fins a la seva mort i dels que guardava la família. Formen una col·lecció de sàtira política de la Guerra Mundial que constitueix avui un dels millors fons d’aquest gènere que es conserven. Coneixeu David Low, Giles o Illingworth? Potser no, però a la Gran Bretanya són els noms més destacats del dibuix i el cartoonism d’aquells temps. Els seus dibuixos apareixen en les mateixes publicacions que els que feia Armengol, un artista que, de fet, bevia de la tradició de dibuix satíric propi de les publicacions catalanes de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Si voleu descobrir un artista massa poc conegut que va tenir un gran paper en la propaganda antifeixista de la Segona Guerra Mundial, feu cap al Museu Nacional d’Art de Catalunya per veure “Tinta contra Hitler. Mario Armengol, caricaturista a la Segona Guerra Mundial”, però abans consulteu al web tota la informació sobre la mostra.