Tot el que hauríem vist (o veurem) a Hiroshima, a la xarxa

I és que Hiroshima és una petita sala del Poble-sec (a la imatge podeu veure les butaques buides de la sala en un espot enregistrat el 2018 passat per Alice Brazzit) que està especialment dedicada a la dansa contemporània i el moviment, Acull durant l'any algunes de les propostes moviment o performance més avançades que es poden veure a casa nostra.

El tancament ha obligat a suspendre la programació habitual, és clar, però els responsables de la sala no es resignen i aquests dies ens segueixen parlant dels artistes que hauríem pogut veure a l'espai aquestes setmanes o dels que estan programats per als pròxims mesos, oferint-nos mostres en vídeo dels seus treballs o penjant al seu Facebook materials sobre aquests creadors i creadores.

Així, a finals de març hauríem pogut gaudir en directe a la sala de la barreja de dansa pantsula (tota una subcultura sud-africana) i missa pentecostal que ens haurien d'haver ofert el performer novaiorquès Jeremy Nedd i el sud-africà Impilo Mapantsula. És un espectacle fascinador en el qual els artistes fan moure els peus amb una habilitat i velocitat fora del comú. I no, de moment, no el podrem veure en viu, però sí gaudir del vídeo sobre la proposta que ens ha penjat Hiroshima i que aconseguirà que, la pròxima vegada que portin els artistes a la sala, no ens perdem el seu energètic espectacle.

Tampoc no podreu veure de moment Graces, la peça divertidíssima de Silvia Gribaudi sobre dansa i estereotips de gènere que s'havia de veure com a part de la Quinzena. Dansa Metropolitana. Mentre esperem a saber si hi ha sort i el muntatge es reprograma, podreu veure un vídeo que us farà venir unes ganes boges de gaudir de la peça.

Però potser preferiu mirar cap endavant i anar pensant en el moment en què tots plegats ens puguem tornar a asseure en una sala per veure espectacles com el que ens té previst oferir-nos a finals de maig Pau Masaló, The National Body. És una reflexió sobre la instrumentalització del cos per part de l'Estat que només necessita un gimnasta en escena, un entrenador i una veu en off.  Consulteu el Facebook d'Hiroshima i trobareu informació sobre aquest artista, autor de peces tan aplaudides com Utopia, que es va veure a la mateixa sala com a part del Grec 2017.

A principis de juny, si tot va bé, passarà també per la sala Carmen Muñoz Jiménez, que presentarà una peça de flamenc contemporani de títol suggeridor: Bailes de histéricas. Voleu conèixer millor l'autora? Doncs al Facebook d'Hiroshima trobareu l'enregistrament d'una xerrada que va mantenir amb un altre dels grans noms del flamenc contemporani, Juan Carlos Lérida.

Si voleu conèixer els artistes que havien d'actuar aquests dies a la sala Hiroshima i els que vindran en els pròxims mesos, consulteu el Facebook d'aquest espai del Poble-sec.