Tres dones i el retrat d'un país que sempre té raó
Blanca Portillo interpreta al Teatre Nacional, dirigida per Carme Portaceli, el personatge d'una novel·la d'Almudena Grandes.
L'any 2020, l'escriptora Almudena Grandes, que moriria a finals de l'any següent, publicava La madre de Frankenstein, la història d'un psiquiatre educat a l'estranger que torna a Espanya i retroba un personatge que va marcar la seva vida i que representa en si mateix, si no a un país, sí a tots aquells qui en cert moment van compartir una manera d'entendre'l. La novel·la puja a escena al Teatre Nacional de Catalunya, on podeu veure el muntatge homònim fins al 30 de desembre.
Anna Maria Ricart Codina firma l'adaptació de l'obra, que va ser la cinquena d'una sèrie, els Episodios de una guerra interminable, que retrata l'Espanya fosca i sense llibertats del període comprès entre finals dels anys 30 i els anys 60. Aquest lliurament dels Episodios, passa els anys 50 en un manicomi de dones i és el retrat d'un país en què les diferències socials i ideològiques marquen les relacions entre les persones.
Un psiquiatre espanyol que s'ha format i viu a Suïssa, Germán Velázquez, decideix tornar a casa el 1954 i accepta una feina en un sanatori mental per a dones al municipi madrileny de Ciempozuelos. Allà coincidirà amb una malalta que ja coneixia. Havia estat pacient del seu pare i German es va fer psiquiatre a causa de l'impacte que li va causar. És Aurora Rodríguez Carballeira, personatge delirant i brillant que està ingressada per haver matat la seva filla superdotada, Hildegart.
Mentre el doctor es retroba amb el país que va deixar anys enrere, ella dibuixarà amb les seves paraules el retrat d'una Espanya, la dels anys 50, més catòlica i pura que cap altra, habitada per uns homes i dones que es creuen permanentment en possessió de la raó i que són capaços d'imposar-la per qualsevol mitjà.
En un espai escènic clínic i fred de Paco Azorín i Alessandro Arcangel, Carme Portaceli Roig dirigeix un repartiment que encapçala Blanca Portillo (a la imatge. Foto: Geraldine Leloutre) i on també trobareu un Pablo Derqui brillant com a coprotagonista, Ferran Carvajal, Jordi Collet, David Fernández “Fabu”, Gabriela Flores, Belén Ponce de León, Macarena Sanz i José Troncoso. Ells i elles interpreten un muntatge que, malgrat la durada (gairebé quatre hores, amb entreacte inclòs) atrapa els espectadors i espectadores des del primer moment amb una història en la qual personatges reals i de ficció, víctimes i botxins, retraten un país convertit en manicomi.
Si voleu veure una novel·la d'Almudena Grandes portada a escena, veniu al Teatre Nacional de Catalunya, però abans consulteu al web la informació sobre l'espectacle.