'The very last northern white rhino' o la dansa com a celebració de la vida
Una història nascuda a la premsa nord-americana dona origen a una coreografia de Gaston Core que utilitza les danses urbanes i que ens presenta el ball com a excés i com a celebració de la vida. Divendres, 11 de juny, a la sala Hiroshima.
Tot passa a la sala Hiroshima, el responsable artístic de la qual, el coreògraf Gaston Core, aparca per uns dies la gestió de l'espai per tornar als escenaris, aquest cop com a responsable del concepte, la dramatúrgia i la direcció de The very last northern white rhino (Foto: Alice Brazzit), una creació que es podrà veure del 14 al 16 de juliol com a part de la programació del Grec 2021 Festival de Barcelona, però ofereix una funció prèvia aquest divendres.
El ballarí de danses urbanes Oulouy és el protagonista únic d'un solo coreogràfic que fa servir estils com el krumping, el waving, l'afro o el finger tutting (en el qual s'utilitzen les mans i els dits per ballar), encara que no sigui estrictament un espectacle de danses urbanes.
Tot neix d'una història de la premsa internacional sobre un periodista que, en saber sobre la mort de l'últim mascle de rinoceront blanc del nord, agafa un avió fins a Àfrica per visitar les últimes femelles i comprovar que viuen en absoluta tranquil·litat, indiferents a la seva condició de darreres representants de la seva espècie.
I és que, no som tots una mica com aquests últims exemplars de rinoceront blanc, éssers que vivim indiferents tot esperant un final al qual ens sentim aliens? Amb aquestes reflexions al cap, Gaston Core posa a ballar el seu intèrpret gairebé fins a l'esgotament, en una dansa de l'excés que celebra la vida, una dansa que l'artista practica incansablement de la mateixa manera que tots i totes seguim vivint: perquè no hi ha res de millor que puguem fer.
Una peça de dansa contemporània que col·loca un ballarí de danses urbanes fora del carrer, el seu context habitual, i el porta a una sala teatral, com si fos un d'aquells rinoceronts blancs que segueixen vivint, indiferents a la futura desaparició de la seva espècie.
Si no us voleu perdre la proposta de dansa de Gaston Core interpretada per Oulouy, veniu a la sala Hiroshima, però abans consulteu tota la informació sobre les representacions al web d'aquest espai escènic del carrer de Vila i Vilà.