Viatge als meravellosos anys 60 amb Ian Kay

Potser ja el vau poder sentir l'any passat fent de teloner amb la seva banda per a Nick Waterhouse a Razzmatazz, però ara torna a la ciutat per la porta gran, presentant en solitari a la Sala Upload del Poble Espanyol de Montjuïc les cançons que formen el seu llarga durada.

Us parlem sobre Ian Kay, un músic a qui potser vau conèixer fa uns anys agitant l'escena del garage punk europea. Aquells temps han quedat enrere o, com a mínim, ho sembla escoltant els temes del seu disc, Walk that road again, on s'endinsa més en el pop i en altres ritmes que lliguen el seu so al dels anys 60 del segle passat.

El disc, el primer en solitari de l'artista, li va produir Jeremy Yeremian als estudis Valentine de Los Angeles, Califòrnia, i, si ja l'heu escoltat, sabreu que és com entrar en un túnel del temps sonor. Diu el mateix artista que s'ha limitat a afegir un parell de cullerades de sucre a la fórmula musical original.

I és que aquí conflueixen pop, rock i country en un seguit de melodies en les quals Ian Kay va enregistrar tot solet bona part dels instruments que sonen. Beach Boys, Boyce & Hart, Kenny Rogers... Hi ha qui diu que el disc li sona a això i hi ha qui assegura que és hereu dels Kinks, The Hollies o els Byrds. 

Jutgeu vosaltres mateixos escoltant les cançons d'amor, desamor i relacions disfuncionals que formen el disc i que, de vegades, són relats de caràcter punk amb elements de provocació que encara les fan més interessants.

Si voleu saber com sona en directe Ian Kay, no us perdeu el seu concert a la Sala Upload, però abans consulteu al web d'aquest espai tota la informació al respecte.