La vida d’una estrella

L'estrella més propera al nostre planeta és el Sol. La seva distància i dimensions fan que l'energia que ens arriba d'ell no sigui ni excessiva ni escassa, sinó òptima per viure a la Terra. A més, la seva llum permet a les plantes realitzar la fotosíntesi, produir matèria orgànica i sustentar els ecosistemes. Sense el Sol, la vida a la Terra no existiria, però això no serà per sempre. La nostra estrella té una vida finita, encara que podeu mantenir la calma, hi ha temps de sobres. S’estima que el Sol morirà d’aquí a uns 5000 milions d’anys. Si us pregunteu en què consisteix aquesta mort, no us perdeu la xerrada que pronunciarà en Josep Bordes, de l’Agrupació Astronòmica de Barcelona, el 9 de desembre al Centre Cívic Guinardó, en el marc del cicle de divulgació científica Aula 141.

El Sol és immens. El seu volum equival al de més d’un milió de planetes Terra, però en un context còsmic, el Sol és una estrella normaleta, de dimensions mitjanes, composta d’hidrogen i heli, i que es troba en una fase prou estable. Malgrat que a ull nu les estrelles ens poden semblar molt similars, aquestes mostren una gran diversitat de mides, masses, composicions i estats. En podem trobar de blanques, roges o blaves, entre altres tonalitats; algunes tenen una densitat baixa i altres són tan denses que acaben originant un forat negre; n’hi ha que moren pacíficament mentre que altres ho fan amb violentes explosions anomenades supernoves.

A la xerrada de l’Aula 141 podreu conèixer els principals tipus d’estrelles que poblen el firmament i per què són com són, què les caracteritza i en quin moment del seu cicle de vida es troben. Una xerrada on descobrireu com neix una estrella a partir d’un núvol de gas i pols, els processos pels quals passa fins a convertir-se en un reactor gegant de fusió nuclear i què succeeix a mesura que s’apropa el seu desenllaç i s’apaga per sempre.

Més informació en aquest enllaç.