A càrrec de David Bestué.

Mostra permanent dedicada a la figura i l’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), poeta que va voler expandir el territori de la poesia seguint un impuls experimental. Aquest posicionament converteix l’obra extensa del poeta en un registre fidedigne i autoconscient del context històric, polític, social i cultural que li tocà viure. L’exposició s’articula en tres idees principals: el poeta com algú que registra la realitat —en alguns casos, de manera literal—; el poeta com aquell que investiga les eines amb les quals treballa, és a dir, el propi llenguatge, i, per últim, l’escriptura com un exercici per posar a prova la imaginació, tot buscant un possible punt de fuga en àmbits tan diversos com l’il·lusionisme o el teatre. Sigui en format literari, visual, tridimensional o escènic, Joan Brossa va capturar la paraula pensada, escrita i llegida; la paraula trobada, escoltada i vista, la paraula viva.