La comèdia amorosa d'embolics arriba a un dels seus punts culminants a l'obra de Lope de Vega quan el 1604 escriu  La discreta enamorada.

La capacitat de Lope per dibuixar personatges d'enorme profunditat sense perdre mai el control de la situació escènica, per descriure un món ple d'aparences equívoques, o per qüestionar la rigidesa de les normes morals i socials del seu temps, assoliran en aquesta comèdia hilarant un dels moments àlgids del teatre del Segle d'Or.

Lope va ser un enorme comediògraf al servei de la descripció de l'amor. Les seves dones enamorades no només exhibeixen el seu dret a viure lliurement les seves passions, lluitant per ser els qui desitgen ser i estimar els qui desitgen estimar; no només ens sedueixen amb la seva intel·ligència, tendresa i tenacitat, sinó que també són un al·legat a la llibertat individual com a eina superior de construcció de la identitat en uns temps en què la formació del jo comença a ser essencial.

La discreta enamorada, de Lope, atresora versos d'enorme bellesa que serviran una nova promoció de la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic per presentar-se en públic.

Fitxa artítica:

Títol original:  La discreta enamorada

Autoria:  Lope de Vega

Direcció:  Lluís Homar

Direcció adjunta:  Oscar Valsecchi

Intèrprets

Actors i actrius de la sisena promoció de la Jove Companyia Nacional de Teatre Clàssic

Montse Díez

Lluís Homar

Veu i paraules:  Vicente Fuentes

Escenografia:  Jose Novoa

Vestuari:  Deborah Macías

Il·luminació:  Pilar Valdelvira

Ajudantia de direcció:  Vanessa Espín

Caps tècnics del teatre:  Sergi Lobaco i Raúl Martínez

Màrqueting i comunicació:  Focus

Disseny gràfic: Sa nti&Kco

És una producció de  Compañía Nacional de Teatro Clásico

Col·laboradors:  Teatro Soho CaixaBank i Teatro Cuyás