En aquest butlletí entrevistem al Sr. Eduard Sala, Director de l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, de la qual són titulars la Companyia de les Filles de la Caritat, que acompannya i atén a persones sense llar.

Durant l'entrevista ens explica el significat del logotip de l'entitat, un significat que resumeix clarament la filosofia de l'Obra Social. El logo consisteix en un casa en formació, com si es pogués moure, ja que ens explica, "els serveis s'adapten a les necessitats". La casa és verda, el color de l'esperança, i la porta és oberta perquè la voluntat és tenir espais que puguin acollir. La gavina que hi apareix simbolitza l'arrelament de l'Obra Social a la Barceloneta, una gavina que vola, en sintonia amb l'objectiu de l'entitat: que les persones volin i es puguin reinserir a la societat.

Quins són els reptes socials que creu que té plantejats la ciutat de Barcelona ara i durant els propers anys?

Estem en un context de crisi molt complicat a nivell de ciutat i país, i per tant la resposta no serà la mateixa que hagués donat ara fa tres anys.

La conjuntura actual en que vivim és una situació d'economia de guerra, i els reptes són d'economia de guerra, en el sentit que l'impacte de la crisi econòmica ha afectat a famílies que no havien estat mai abans a serveis socials i que havien tingut unes expectatives a mig i llarg termini d'estabilitat, perquè eren persones que estaven incorporades al mercat de treball en feines no especialitzades. Unes persones que ara, per primera vegada, no sols no troben feina, sinó que tenen nul•les expectatives de trobar-ne. Aquesta situació és nova totalment, i mentre que l'enfonsament del mercat de l'habitatge pot ser cojuntural, el tema del treball és estructural.

El repte es tradueix en poder possibilitar la formació i el reciclatge de tot un conjunt de persones per canviar d'àmbit laboral. La solució és complicada i més tenint en compte que no podem saber quin és el sector capaç d'absorbir aquest volum de població no especialitzada.

Pel que fa al col·lectiu de persones sense llar, el principal repte és com facilitar l'accés d'aquestes persones a un habitatge permanent i finalista. Cal centrar-ho en tres aspectes fonamentals. En primer lloc, en com garantir un habitatge digne permanent per a tota la vida quan una persona, potser, només cobrarà una pensió no contributiva o una renda mínima d'inserció. En segon lloc, com garantir espais de baixa exigència i nuclis residencials assistits per a persones amb problemes associats a salut mental, drogodependències, o amb més d'una patologia. I per últim, com trobar sortides laborals a aquelles persones que acompanyem al llarg del procés de reinserció, que abans podien accedir a feines no especialitzades, i que ara competeixen amb persones aturades amb més qualificació professional.

Un altre repte, que fins ara no ha estat mai resolt, és assegurar que la contractació pública obligui a les empreses a tenir un nombre mínim de treballadors que procedeixin de col·lectius amb dificultats d'inserció laboral. Aquest valor afegit que aporten empreses d'inserció en la contractació pública no es té en compte i no poden competir per preu en els concursos públics amb altres empreses, fet que les exclou. Cal pensar que el treball és un factor fonamental d'inserció social.


Quines respostes imaginatives o innovadores apliquen des de l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac per fer front al context econòmic i social actual?

D'entrada fem el que podem. Les respostes, principalment, passen per buscar formules de treball en xarxa amb altres entitats o operadors, com ara Fundació Privada Mambré, Enllaç o la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Sostre. La conclusió a la qual hom arriba és que sols no podem i que sols no hem de funcionar.

Abordar respostes conjuntament fa que no reproduïm inèrcies que hem desenvolupat els darrers anys de forma individual. La xarxa aporta coneixement, noves maneres de fer. Ajuntant-nos sumem. Cal multiplicar les energies per crear complicitat i projectes realment comuns.

No fer això és equivocar-nos, alhora que tanquem portes a les persones que acompanyem, cometent un mal tracte institucional i situant a persones vulnerables o amb necessitats d'atenció en una via morta. Som responsables de ser possibilitadors, de ser vinculadors i de facilitar les connexions amb d'altres entitats i donar a conèixer recursos a l'abast.

En aquest sentit, des de l’Obra Social organitzem anualment un itinerari perquè els companys que treballen o col·laboren amb nosaltres visitin altres recursos; alhora que potenciem que la gent ens visiti i ens conegui. D'aquest manera, coneixent altres entitats o serveis de la xarxa o d'una altra xarxa de serveis a les persones, podem adequar el perfil de persones que derivarem a un recurs o a un altre i ens podem ajudar mútuament.

Voldria destacar que és molt important que els recursos que acompanyem a la persona sense llar possibilitem espais de vincle, que generin sentiments de pertinença i que lluitin contra la soledat, un dels principals problemes de les persones sense sostre. No es pot reconstruir res si no et sents part d'un determinat lloc, ja que com deia Sant Vicenç de Paül, "ningú no es recupera si no hi ha ningú a qui li importi".


L'Acord Ciutadà ha impulsat una Comissió de Treball per analitzar el rebuig que genera l'ubicació de determinats equipaments o serveis d'atenció a persones vulnerables per parts dels veïnes i veïnes. Heu patit mai aquest tipus de rebuig?

Tenim la immensa sort que les Filles de la Caritat, estan vinculades al barri de la Barceloneta des dels anys 20, motiu pel qual gaudeixen d'un aval i un reconeixement entre els veïns i veïnes.

Els recursos d'atenció a persones amb situacions de vulnerabilitat hem de mimar les relacions amb l'entorn veïnal d'una forma exquisida, com si fos la primera prioritat del recurs. Difícilment es poden atendre a les persones si no es té complicitat veïnal.
Per exemple, des de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, editem una revista que enviem a les biblioteques i als centres cívics del barri; mantenim un blog; i tenim un grup musical, els Ronderos, que actuen sovint a la Barceloneta. Amb tots aquest instruments ens donem a conèixer al barri, ja que el coneixement és fonamental per evitar qualsevol tipus de rebuig.

També intentem que altres entitats del barri utilitzin les nostres instal•lacions, fem una jornada de portes obertes convidant comerç per comerç a les persones del barri i obrim a tothom a la festa de la nostra fundadora, Santa Lluïsa. Tenim molt bona relació amb el mercat, col·laborem amb algunes de les escoles del barri, fent xerrades de sensibilització i prevenció de drogodependències.


Des de la seva perspectiva, quins creus que són els principals avenços que ha permès l'Acord Ciutadà? Cap a on hauria d'avançar l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva?

Crec molt en l'Acord Ciutadà i la seva manera de treballar. Penso que, objectivament, s'han posat els fonaments avançar en el treball en xarxa i la participació ciutadana, i s'han pogut constatar els primers resultats.

El resultat més clar que pot donar l'Acord és més intangible, però és molt important. Parlo de la complicitat d'agents, que podien no haver-se apropat mai a cap tipus de col·lectiu vulnerable, i que en una declaració d'intencions –independentment que després es tradueixi en accions concretes- firmen l'Acord Ciutadà, i s'hi s'adhereixen. En aquest sentit la sensibilització i poder arribar a nous públics com entitats i empreses no estrictament de l'àmbit social ha estat clau.

L'Acord ha obert la possibilitat de fer pont entre entitats i empreses, perquè permet connectar móns que a priori estan aïllats.

S'han fet passos endavant molt importants, el canvi ha estat molt positiu. No hauríem imaginat mai, fa anys, que per exemple, s'hauria avançat tant en l'atenció a persones sense sostre o en l'atenció a persones drogodependents. El problema és que massa vegades, degut a l'elevat grau d'exigència de la nostra societat, no valorem tot el que s'ha avançat i perdem perspectiva de comparació en relació a la situació anterior.