Així mateix, durant el mes d’octubre s’ha previst la realització de dos Tallers d’accions amb diverses entitats membres per treballar de forma específica dos temes: la millora de les condicions de vida de les famílies i la reducció de les situacions de risc de la infància; i la construcció d’una ciutat plenament accessible i que lluita pel dret a la vida independent.

Els Tallers d’accions es convoquen amb la voluntat de compartir aquelles actuacions, i especialment aquells nous projectes que s’estan impulsant en cadascun dels àmbit, i amb l’objectiu d’explorar noves vies d’actuació conjuntes entre les entitats de la ciutat que treballen per assolir les finalitats que es plantegen a cada Taller.

[+] Afegir actuacions a l’Estratègia compartida.

Concretament, a proposta de la Comissió Executiva de l’Acord, en una reunió que va tenir lloc el dilluns 9 de setembre, va acordar-se produir aquests materials, un display i punts de llibre, per contribuir a que la ciutadania prengui consciència de la tasca diària que fan les entitats per construir una Barcelona més inclusiva.

[+] Consultar el display de l’Acord.
[+] Veure el punt de llibre de l’Acord.

També trobareu informació sobre el 5è Premi del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona, de la II Fira d’Economia Solidària de Catalunya o sobre l’actualitat de les empreses i entitats membres de la XESB.

[+] Consultar el Full informatiu.

L’objectiu de la candidatura és promoure el voluntariat en l’àmbit local per mitjà del reconeixement a aquells municipis que donin suport i mantinguin una estreta col·laboració amb entitats i organitzacions de persones voluntàries o que promoguin l’altruisme.

La presentació s’ha fet conjuntament entre l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec del comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí, i la Generalitat de Catalunya, representada pel director d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar i Família. La candidatura té el suport, entre d’altres, de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

El dinamisme de la ciutat de Barcelona, la força de l’associacionisme i de la societat civil, l’impacte històric de la dedicació de milers de persones voluntàries en tots els àmbits de la vida comunitària de la ciutat, o la projecció internacional de la ciutat, són alguns dels arguments per aconseguir aquest reconeixement que tornaria a posar Barcelona al capdavant d’Europa en l’àmbit del voluntariat.

El veredicte s’anunciarà el 5 de desembre amb motiu del Dia Internacional del voluntariat.

[+] Més informació.

El programa, complementari als que oferia fins ara Barcelona Activa, disposarà d’un pressupost de 500.000 euros. Amb aquests diners l’Ajuntament preveu donar orientació i formació a 1.000 persones.

Preveu 40 hores de formació, mitjançant les quals les persones assistents poden orientar el seu perfil professional i conèixer portals d’internet, borses de treball o xarxes socials on buscar feina. També s’ofereixen itineraris personalitzats de com afrontar una entrevista de feina, i se les assessora sobre com i on han de buscar en funció del seu àmbit de treball. A més l’itinerari també els subvenciona la matrícula per obtenir certificats professionals, com ara els de seguretat i prevenció o manipulació d’aliments.

El programa Proper està plantejat de manera descentralitzada i s’ofereix en cinc equipaments municipals repartits per tota la ciutat per facilitar l’accés a l’alumnat.

[+] Més informació.

La campanya de recollida s’organitza amb la finalitat de donar resposta a la precarietat alimentària de les persones més necessitades de Catalunya. L’any passat es van superar les previsions inicials i es va arribar a la xifra dels 2.727.000kg d’aliments recollits arreu del territori català.

Enguany, atès que la crisi econòmica ha agreujat la situació de moltes famílies, l’organització espera superar la quantitat recollida en l’edició anterior. Per a aconseguir-ho, la Fundació Banc dels Aliments necessita grups de 10-15 persones voluntàries a cada punt de recollida (a més de 1.300 punts a mercats i supermercats de Catalunya) i un coordinador que serà l’encarregat del punt durant el Gran Recapte, que enguany se celebra els dies 29 i 30 de novembre.

[+] Més informació.

Un cop a la setmana un alumne/a d’un centre educatiu públic de Barcelona i un estudiant/a universitària es troben per tal de compartir part del seu temps de lleure. Mica en mica s’estableix un vincle que, d’una banda afavorirà el desenvolupament personal i la socialització del o la menor i, per l’altra, sensibilitzarà el o la jove estudiant universitari sobre altres entorns i el prepararà per viure en una societat multicultural.

Aquest curs, el quart any que funciona la iniciativa, participen nois i noies alumnes de l’Institut Picasso, l’Escola Mestre Morera i l’IES Miquel Tarradell de Barcelona, que tindran com a mentors i mentores a alumnat voluntari de les Universitats de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Politècnica de Catalunya.

[+] Més informació.

Concretament s’han seleccionat 10 projectes, als quals l’Ajuntament de Barcelona oferirà incentius per afavorir-ne el seu desenvolupament, com ara un preu just immobiliari, un crowd-funded housing, un nou ajut per evitar la pèrdua d'habitatge de les famílies amb dificultats, les llars compartides per a la gent gran, la creació d'una oficina d'assessorament i gestió de l'adaptació funcional o els mòduls habitables industrialitzats (Oboxhousing), entre d’altres.

Durant gairebé 3 mesos de participació ciutadana per cercar conjuntament respostes per encarar els reptes en matèria d’habitatge a la ciutat s’han recollit un total de 93 propostes inicials, s’han emès 357 vots, s’han publicat 246 comentaris, s’hi ha registrat 781 persones i han visitat la pàgina web 3.783 visitants únics.

[+] Més informació.

Quines són les principals prioritats en matèria de pobresa i exclusió social?

Invertir tot el que es pugui en la prevenció. No solament en allò referent a evitar que noves persones hi arribin. També hem d’invertir el màxim d’esforços en implicar i empoderar a la persona empobrida o exclosa. Si no impliquem a la persona en el procés, i sempre que sigui possible col·lectivament, no hi haurà ni autonomia personal ni retorn.

En el document de treball de la Comissió Europea “Confronting Homelessness”, un recent document de recomanacions en relació al sensellarisme, es troben exemples on es mostra que invertir en prevenció actuant a temps genera un estalvi econòmic.

Alhora, un estudi holandès mostra que per 1€ invertit en accions de prevenció s’estalvien 2,2€ en despeses futures de sanitat, reallotjament, seguretat, etc. A Escòcia, l’any 2010, la mediació per evitar la pèrdua de l’habitatge costava 600 lliures, mentre que el cost del reallotjament era de 5.300 lliures/any. A Suècia és possible que les agencies immobiliàries posin en coneixement dels serveis socials l’impagament del primer rebut.

Malgrat tot, el primer que va caure amb la crisi econòmica va ser la inversió en la prevenció social.

Més enllà de les competències municipals o de les polítiques que es puguin impulsar des d’una ciutat, cal ser més ambiciosos i plantejar-nos noves polítiques. Per exemple, és primordial garantir una renda mínima bàsica i l’accés a l’habitatge. A Catalunya no tenim un problema d’habitatge, ja que n’hi ha molt de buit, sinó un problema d’accés a l’habitatge, que s’hauria de facilitar.

També caldria realitzar una forta inversió per poder crear llocs de treball. Qui tingui diners hauria d’invertir en crear llocs de treball; i no en l’economia especulativa que enriqueix poques persones a partir de transaccions financeres. Petites accions individuals poden ajudar molt en matèria de pobresa.

Ha canviat el perfil de persones pobres o excloses a la ciutat?

En l’actualitat tothom pregunta si des de l’esclat de la crisi ha augmentat el número de persones ateses i si ha canviat el perfil. Bé, en realitat el que ha canviat a la nostra entitat és que realitzem una atenció més intensa a la demanda creixent que tenim. En el recentment presentat Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya se’ns explica com les persones destinatàries de serveis de les organitzacions ha passat de 1.700.000 l’any 2007 a 2.130.000 l’any 2011. Els serveis de gestió pública ens constaten que també es troben desbordats. Ara aquelles persones més excloses realment ho tenen més difícil per superar la situació.

Respecte el perfil, nosaltres no podem dir que hagi canviat el perfil de les persones pobres o excloses de la ciutat, atès que atenem a persones sense llar que es troben en una situació d’exclusió severa. Sí que hem constatat un augment del nombre de persones immigrades que necessiten atenció. La resposta que donem sempre ha de ser igual hi hagin nous perfils o no.

Com valores la resposta que s’està donant a la crisi des de Barcelona?

Si ens comparem altres ciutats de l’Estat, com Madrid, no hi ha color pel que ens expliquen entitats amigues que hi treballen. S’està donant una bona resposta però no ens podem relaxar ni estalviar esforços, especialment amb els nous problemes i reptes que tenim davant.

Pel que fa a les altres ciutats metropolitanes, s’hauria de treballar de manera transversal en matèria d’inclusió social. Oi que tenim el transport metropolità? Doncs, s’hauria de treballar integralment en matèria d’inclusió social amb tots els municipis metropolitans.

En relació a les persones sense llar, hi ha importants diferències entre la ciutat de Barcelona i, tret de comptades excepcions, la resta de Catalunya. És cert que hi ha un nou model dissenyat que no hem pogut començar a implementar. Tenint-l’ho aturat estem hipotecant el futur d’aquelles persones més excloses de la nostra societat, i en el futur representarà una major despesa pública.

I la resposta ciutadana? Creus que la ciutadania està sensibilitzada en la lluita contra la pobresa?

Des de l’inici de la crisi s’ha notat un canvi en la resposta ciutadana. Tothom coneix algú que ha perdut la feina o, fins i tot, ha hagut de deixar el que era casa seva. Es percep més pròxim el risc d’exclusió social o de trobar-se en la pobresa. Per tant, la gent està més sensibilitzada i ha augmentat molt el nombre de persones que s’ofereixen per col•laborar voluntàriament amb les entitats socials, fins al punt que nosaltres gairebé no podem donar a l’abast. Està creixent el nombre de persones que volen ajudar.

La ciutadania hem de treballar col·lectivament per donar una millor resposta. Aquelles respostes i solucions que es donen des de les comunitats són claus. Sobretot aquelles fórmules que eviten l’estigmatització de la persona o família que necessita ajuda o suport. Trobem bons exemples en accions de solidaritat veïnal que, discretament, contribueixen decisivament en la inclusió social de les persones. Els vincles socials són molt importants per evitar l’exclusió social i poder donar resposta a aquelles petites primeres demandes.

Com valores el paper del Tercer Sector Social per fer front a les noves demandes socials?

Des de l’inici de la crisi s’ha produït un augment de persones que necessitaven ser ateses i s’ha pogut donar una bona resposta des del Tercer Sector Social. Segur que hi ha coses millorables, però de moment, afortunadament, estem podent ajudar a les persones que necessiten suport. La capacitat de resposta del sector ha estat a l’alçada de les circumstàncies.

Com dèiem abans, les organitzacions tenim un volum més gran de persones ateses, estem fent més que abans i moltes entitats i serveis ho fan amb menys, però potser arribarà un moment en què no podrem donar resposta tothom si no augmenten els recursos que es destinen a les polítiques socials.

Com valores la commemoració del Dia Internacional contra la pobresa?

Està bé que es commemori el Dia Internacional contra la pobresa, el 17 d’octubre. Actes ciutadans i institucionals, posar al calendari aquest dia, ajuda a la visualització i a la sensibilització vers un determinat problema. Tanmateix, hi ha tants dies mundials i internacionals que a vegades ens pot fer perdre la importància que mereixen algunes causes.

L’acte institucional de commemoració del Dia Internacional contra la pobresa s’ha consolidat, com també els diversos actes de sensibilització que els darrers anys hem celebrat a Barcelona per commemorar el Dia de les Persones sense llar (en guany el 24 de novembre).

Ara que des de l’Acord Ciutadà estem elaborant l’Estratègia compartida per una ciutat més inclusiva ens interessa conèixer algun projecte innovador que esteu desenvolupant des de la vostra entitat. Ens en pots explicar algun?

Estem posant en marxa el projecte Rutes per Barcelona, una campanya de sensibilització dirigida, inicialment, a joves, que consisteix en rutes per la ciutat guiades per persones que han dormit al carrer. Aquesta activitat aporta l’experiència d’haver superat una situació difícil a persones que veuen les persones excloses com a éssers estranys. Les persones poden descobrir una dimensió desconeguda de Barcelona a través dels ulls d’algú que ha viscut al carrer i aprendre que la ciutat dóna resposta a, també, a qui ho passa malament. És un projecte que ja s’ha dut a terme a altres ciutats europees com Amsterdam, Londres, Berlin o Copenhage. L’objectiu és fomentar l’empatia amb aquestes persones a través dels coneixement personal.

Per acabar, quin missatge voldries compartir amb les entitats membres de l'Acord?

Els experts en sensellarisme són les persones sense llar. Els hem d’obrir els canals i les vies per escoltar-les i donar-los més visibilitat. Ells i elles tenen la clau de la solució!

L’Anuari 2013 és una investigació quantitativa que té com objectiu avaluar l’estat i l’evolució de les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya. Enguany, a més, la investigació aprofundeix en l’impacte de la crisi i en el rol de les entitats socials en aquest context. Un altre focus d’atenció en aquesta edició ha estat la perspectiva de gènere, aproximació que no havia estat considerada explícitament en les edicions anteriors.

Les idees claus que es poden extreure de la radiografia del Tercer Sector Social és que les entitats socials catalanes atenen 430.000 persones més des de l’inici de la crisi l’any 2007 amb una xifra total de 2.130.000 persones ateses. També es constata un augment respecte el nombre de persones voluntàries (hi ha un 23% més de persones que fan voluntariat des de l’inici de la crisi). Per contra, ha disminuït un 9,4% el nombre d’entitats fins assolir les 6.800 que es registren a l’anuari. El volum econòmic que suposa el Tercer Sector Social a Catalunya suposa un 2,8% del PIB.

[+] Llegir o consultar el document de síntesi de l’Anuari 2013..

Aquest document representa un complement al balanç comptable que realitzen les entitats i descriu i mesura les aportacions socials, laborals, professionals i ecològiques fetes al llarg de l’exercici a través de 28 indicadors.

Qualsevol empresa independentment de la seva naturalesa jurídica pot realitzar el balanç social de la XES.

[+] Més informació.

En aquesta jornada el que es pretén és donar a la tecnologia un enfocament social, detectant aquells aspectes en què es pot contribuir per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, trastorn mental o risc d’exclusió social. L’objectiu final és el d’impulsar solucions tecnològiques que permetin resoldre problemàtiques concretes.

La jornada constarà d’una conferència inaugural a càrrec del Dr. Joan Subirats, seguida d’una taula rodona, moderada pel Dr. Miquel Domènech, on es presentaran experiències d’èxit i es debatrà sobre el paper de la tecnologia en la millora de diferents aspectes de la vida quotidiana de les persones amb necessitats especials, il•lustrat amb casos reals. A continuació es realitzarà un seminari de treball amb l’objectiu de definir uns reptes de futur.

[+] Inscripcions als telèfons 93.401.98.11 i 93.485.32.34 o per correu electrònic.

El proper dimarts 15 d’octubre ECAS, juntament amb ACAF i la col·laboració d’Up Social, XES, FETS i la revista Alternativas Económicas organitzen la jornada “Alter Finance: Recuperem els diners per a les persones” al CaixaForum de Barcelona.

La jornada constarà d’una inauguració per part del president d’ACAF, Miquel de Paladella i la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo. Seguidament hi haurà una taula rodona on intervindran Begoña Román, professora d’Ètica de la UB; Josep Maria Miró, director de Projectes d’Innovació Social a l’Ajuntament de Barcelona; i Javier Creus, expert en economia col·laborativa, models de negoci P2P oberts, innovació oberta, ciutadans i societat en xarxa.

[+] Més informació.

La Taula del Tercer Sector Social considera que el moment polític, econòmic i social que viu el país ens obliga a ser més solidaris amb les persones més vulnerables i, a fer més visible la tasca de les entitats que atenen als diferents col·lectius vulnerables.

L’acte es celebrarà al C.A.T de Gràcia i comptarà amb les intervencions de l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras i la presidenta de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Pau i Drets Humans, Míriam Acebillo.

[+] Més informació i inscripcions.

Enguany el Raval(s) s’ha transformat en un conjunt d’accions culturals desenvolupades durant quatre moments de l’any. En aquesta ocasió organitzen les activitats de la tercera acció, que estarà dedicada a la cultura, l’educació i la participació intergeneracional. Aquestes activitats es duran a terme del 23 al 25 d’octubre a diferents espais del barri i els protagonistes seran els nens i nenes, els joves i la gent gran del Raval. Per a tots ells s’han organitzat diferents activitats, com tallers i actuacions, entre d’altres, que es duran a terme als patis dels centres educatius i a les places properes als casals de gent gran.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins del projecte “Raval Cultural” que vol fer emergir i donar conèixer els equipaments culturals del Raval i de les activitats, entre d’altres iniciatives.

[+] Més informació.

Els propers 24 i 25 d’octubre es celebrarà a Barcelona la XIII edició de les jornades de Bancs del Temps organitzades per l’Associació Salut i Família. Aquest any l’edició porta el títol “Banc del temps x integració comunitària” i durant les jornades s’aprofundirà sobre la importància dels Bancs del Temps com a projecte de desenvolupament comunitari.

Les jornades s’estructuren en tres tallers pràctics, una sortida cultural i taules de ponències. La XIII edició de les Jornades es centren en Dinamització de Bancs del Temps, Comunicació i difusió i el projecte del Banc del Temps.

[+] Més informació i inscripcions.

Després del 5è Congrés Català de Salut Mental, celebrat a Barcelona els dies 6, 7 i 8 de juny, la Fundació CCSM promou aquesta jornada de continuïtat per reprendre el debat sobre alguns dels temes tractats en el Congrés.

La jornada vol aprofundir sobre l’impacte de la crisi en la salut mental i les seves repercussions en els models d’atenció. També es debatran algunes de les propostes dels diferents grups de treball que es van constituir en motiu del Congrés.

[+] Més informació i programa.

Barcelona acull, els dies 26 i 27 d’octubre, la segona edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya al complex fabril de Fabra i Coats. La Fira vol ser un aparador per a la gran diversitat d'experiències i pràctiques de l'Economia Social i Solidària del territori català, en el qual la societat civil pugui conèixer i descobrir que una altra forma de fer economia és possible.

Durant la Fira podreu conèixer empreses i entitats de l’economia solidària (Espai Viure l’Economia Solidària), informar-vos sobre els orígens i l’arrelament del cooperativisme i l’economia solidària a Catalunya (Espai Escenaris), participar en conferències, debats i seminaris sobre alternatives que plateja la crisi i el model socioeconòmic actual (Espai Alternatives) o prova la moneda social ECOSOL (Espai Laboratori Moneda Social).

[+] Més informació.

L’Ajuntament de Barcelona a través de la Regidoria de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats impulsa la segona edició del Premi Barcelona “Empresa Innovadora en Mesures de Temps i Conciliació”, que pretén reconèixer les bones pràctiques de les empreses que afavoreixen la gestió del temps i la conciliació de les persones que treballen en la seva organització..

El Premi té l’objectiu de fomentar mesures de promoció de la família i la infància, i afavorir la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.

Com a novetat, enguany s’ha inclòs una categoria per tal que les empreses micro, petites, mitjanes i grans puguin participar amb les mateixes oportunitats.

[+] Més informació i bases de la convocatòria.

S’ha obert la convocatòria al 5è Premi Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. Enguany es premiarà entitats o projectes que hagin treballat en l’àmbit de la formació laboral de les persones immigrades..

L’objectiu d’aquest premi és reconèixer públicament la feina feta per una entitat o projecte en l’àmbit de la formació laboral de les persones immigrades; promoure la visibilitat de les entitats del Consell Municipal d’Immigració i crear un espai d’intercanvi i de coneixement de bones pràctiques en matèria d’immigració.

[+] Més informació i bases de la convocatòria.