Recital

Torna la Nit del Palau, la cloenda del Barcelona Poesia 2024 que ens ha farcit de versos de tota mena durant una setmana sencera de maig, com sempre fa a la primavera. Torna la Nit del Palau, enguany amb un recital amb cinc protagonistes vinguts d'ací i d'allà que ens sorprendran per la força, bellesa, intel·ligència, subtilesa, i la mestria que tots cinc tenen, i que demostraran en escena amb els seus versos. Són l'eslovena Anja Golob, el marroquí Abdellatif Laâbi, el basc Joseba Sarrionandia, la catalana Raquel Santanera, i Francisco Ferrer Lerín, vingut des de Jaca. Les seves veus poètiques ressonaran en una nit especial en què els efectes musicals i lumínics d'Aurora Bauzà i Pere Jou dibuixaran un paisatge sonor i visual únic i irrepetible: el Palau s'omplirà d'esclats de llum i de sons juntament amb les paraules dels i les poetes, com si el mateix Palau també recités i volgués actuar per compte propi com un poeta més, com una veu més destinada a enlluernar-nos. Ens espera, doncs, un espectacle no només de metàfores en diverses llengües, sinó de llums i músiques que també parlen i que no deixaran a ningú indiferent. És la gran festa de la Poesia de cada any que ja no pot faltar i que tothom espera: torna la Nit del Palau.

Amb Francisco Ferrer Lerín, Anja Golob, Abdellatif Laâbi, Raquel Santanera i Joseba Sarrionandia.

 Posada en escena: Aurora Bauzà i Pere Jou.

Conceptualització d'espai lumínic: Jou Serra

Disseny de llums: Jou Serra i Joan Cot Ros

Venda d'entrades:

Tiquet Rambles del Palau de la Virreina
08002 La Rambla 99
Tel +34 933 16 10 00
De dilluns a diumenge de 10.15 a 20.15h

Taquilles del Palau de la Música
Carrer Palau de la Música, 4- 6
08003 Barcelona
Tel +34 93 295 72 07
De dilluns a divendres: de 9 a 21 h. Dissabtes: de 9.30 a 21 h
Diumenges i festius: de 9.30 a 13 h i 2 hores abans del Festival

Enllaç directe a la venda online

________________________

Raquel Santanera (Manlleu, 1991)

Poeta i llibretera, és coordinadora del cicle de poesia i art visual a la comarca d’Osona “Els Vespres Malgastats”, comissària del festival de poesia Domini Màgic de Santa Coloma de Farners i una de les tres programadores de l’Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona.

L’any 2015 va guanyar el premi Martí Dot amb Teologia poètica d’un sol ús. Amb aquest primer llibre inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà essent present en els dos reculls de versos següents: De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, Premi de poesia de Pollença (2017), i Reina de rates. Crònica d’una època, premi de poesia Miquel Martí i Pol (2020). També ha escrit “[[>) 4{8.732È-PROTOCOL INTERPLANETARI”, inclòs dins el llibre sobre noves narracions marcianes Els coets venien com llagostes. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al francès, l’italià, el castellà i l’anglès.

Joseba Sarrionandia Uribelarrea (Irrueta, 1958)

Poeta, escriptor, traductor i filòleg basc, és considerat un dels escriptors més rellevants de la literatura escrita en èuscar.

Ha publicat més de trenta obres, que inclouen llibres de versos, assaigs, relats breus i novel·les, com Lagun izoztua (‘L’amic congelat’), que va rebre el Premi de la Crítica de narrativa basca 2001, o Moroak gara behelaino artean? premi Euskadi d’Assaig 2010, traduït al català per Ainara Munt (Som com moros dins la boira?, Pol·len Edicions, 2013). L’antologia Hilda dago poesia?, traduïda al català també per Ainara Munt (És morta la poesia?, Pol·len Edicions, 2018), inclou els llibres de versos escrits entre 1980 i 1995, així com una important selecció de poemes i cançons inèdites o publicades en revistes.

Francisco Ferrer Lerín (Barcelona, 1942)

Filòleg, poeta, narrador, teòric de l’Art Casual i ornitòleg especialitzat en grans aus rapinyaires necròfagues.

L’any 2001 escriu un guió cinematogràfic que es converteix més tard en la novel·la Níquel (2005) i que va ser el punt de visualització i desplegament d’una obra poètica avui considerada de culte. La seva poesia es conjuga amb els seus textos científics i, més tard, també amb la seva faceta d’artista plàstic, que veu la llum en un seguit d’exposicions d’art casual en espais com el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (2016-2017) o la Biblioteca Provincial de Jaén (2024).

La seva bibliografia combina textos científics sobre ornitologia, teoria d’art casual i poesia. És autor d’El bestiario de Ferrer Lerín (Galaxia Gutenberg, 2007), de la novel·la Familias como la mía (Tusquets, 2011), de volums de prosa com Papur (Días contados, 2022) i de reculls de contes com 30 niñas (Leteradura, 2014). El 2006 va publicar Ciutat pròpia, un recull de la seva poesia. Després han vingut llibres com Fámulo (2009, Premio Nacional de la Crítica), Hiela sangre (Tusquets Editores, 2013), Edad del insecto (SD Edicions, 2016) i, finalment, l’antologia Poesía reunida (Tusquets Editores, 2023), una selecció dels seus millors poemes feta pel també poeta Aurelio Major.
 

Anja Zag Golob (Eslovènia, 1976)

Poeta i traductora, és columnista setmanal de la ràdio nacional eslovena i redactora en cap de l’editorial VigeVageKnjige, especialitzada en novel·les gràfiques i còmics destinats al públic lector juvenil i adult. Llicenciada en Filosofia i Literatura Comparada, també es dedica a la crítica teatral i a la dramatúrgia d’espectacles de teatre i dansa contemporànies.

Va ser nomenada una de les deu noves veus europees de l’any 2016. Ha publicat cinc reculls de poemes que han rebut nombrosos reconeixements literaris, com el premi Jenkova 2014 per Ves v zgiba (‘Tot en revolt’) i el Premi al Poeta Europeu per la Llibertat 2021 per Didaskalije k dihanju (‘Didascàlia per respirar’), publicat el 2016. Els seus poemes han aparegut en nombroses antologies i revistes, i encara que els seus llibres només s’han traduït a l’alemany i al croat, alguns dels seus versos es poden llegir en més de deu llengües. Viu entre Ljubljana i Brussel·les, i és una veu molt requerida als festivals internacionals de poesia d’Europa i d’arreu del món. Se la considera la poeta més important de la literatura contemporània eslovena. Enguany s’estrena a Barcelona.

Abdellatif Laâbi (Fes, Marroc, 1942)

Poeta, traductor i activista marroquí, l’any 1966 va fundar la revista Souffles, que tindria un paper decisiu en la renovació literària i cultural del Marroc. El 1972 va ser detingut per les seves idees i va ser condemnat a deu anys de presó. Alliberat el 1980, des del 1985 viu principalment a França.

La seva obra —majoritàriament d’expressió francesa— abasta diferents gèneres: poesia, novel·la, teatre i literatura juvenil. També ha publicat antologies poètiques, assaigs de cultura i de política i llibres d’entrevistes. La seva poesia és un clam permanent a favor de la justícia social i està amarada d’un humanisme militant que demana per sobre de tot més llibertat, així com un diàleg permanent entre les diverses cultures i llengües del món.

Els seus llibres han rebut nombrosos reconeixements, com el premi Goncourt de poesia del 2009 pel recull Photographie pour l’humanité o el Gran Premi de la Ciutat de Lyon 2011 per Presque riens. La seva contribució a la poesia i la pau l’han fet mereixedor del Grand Prix de la francophonie de l’Académie Française (2011), del premi Nuevo Siglo de Oro de la Ciutat de Mèxic (2017) i del premi Mahmoud Darwish per a la Creació i la Llibertat (Ramallah, 2020). El seu últim recull és La terre est une orange amère (2023). Les seves obres han estat traduïdes a una dotzena d’idiomes —entre els quals el castellà, en què es pot llegir Los frutos del cuerpo (Pre-Textos, 2021).
 

Aurora Bauzà (Mallorca) i Pere Jou (Barcelona)  

Compositors, creadors i intèrprets a l'avantguarda de les arts escèniques. La seva investigació principal gira entorn de la veu humana i les seves intricades connexions amb el cos, el moviment, l'espai, l'escenari i la llum. Les seves composicions van més enllà dels límits tradicionals dels gèneres artístics, tractant la música com una entitat multidimensional amb qualitats físiques, escèniques, visuals, dramatúrgiques, expressives i poètiques. El seu enfocament artístic implica una pràctica física i de moviment que descompon el moviment ressonant del so (cant) del moviment visual, creant una interacció distintiva. 

Les seves obres mostren la seva curiositat obsessiva per comprendre l'ésser humà contemporani a través dels mecanismes de creació de significat, especialment aquells involucrats en la construcció d'identitats individuals i col·lectives.

Han rebut, entre d'altres, el Premi de les arts Valencianes a la millor Composició Musical per La mort i la donzella (2021) i el Premi de la Crítica al millor Espectacle Nacional de Dansa 2024 per A BEGINNING_expanded version presentada al Festival Grec. La seva peça A BEGINNING #16161D ha estat seleccionada per a l'edició Twenty24 d'Aerowaves, el centre per al descobriment de la dansa a Europa.