Pitó és la versió escènica del poemari homònim escrit per Guim Valls, un monòleg interpretat per l’actriu Paula Blanco i amb direcció de Roger Vila. A partir del mite de la fundació del santuari de Delfos, la història de l’assassinat de Pitó per part d’Apol·lo i l’arrabassament dels seus poders, la peça reflexiona sobre la relació entre cultura i violència. En un escenari buit i fosc, amb l’única presència d’un gran vestit —l’escenografia de l’obra és el vestuari—, l’actriu es posarà en la pell del monstre per explicar-nos la seva particular versió del mite. Així comença Valls: “Una serp antiga guarda el lloc. L’ull de la serp és una font oracular i murmuriosa. […] Endinsem-nos un moment en l’ull anterior, el de la serp, que és d’on prové el poder que el déu va cobejar i va fer-se seu.”

Interpretació: Paula Blanco.

Direcció escènica: Roger Vila.

Text: Guim Valls.

Vestuari: Pau Aulí.

Música: Marina Herlop.

So: Pau Matas.

Il·luminació: Sílvia Valls.

Producció executiva: Muntsa Roca.

Comunicació: Laura Farrés.

Col·labora: Biblioteca Francesca Bonnemaison i Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.