Aquí teniu Carles Camps Mundó i Montserrat Rodés, dos dels poetes que expliquen amb més precisió aquelles parts d’humanitat que semblen difícils d’explicar o d’advertir, que cerquen, en l’arquitectura del poema, la manera més planerament sòlida de dir l’ésser amb tot el seu íntim dolor i, alhora, són capaços de percebre la claror del temps en les seves pupil·les quan constaten aquest lligam que hi ha entre la capacitat d’explicar-nos i la certesa de la nostra caducitat.

Amb Carles Camps Mundó i Montserrat Rodés.