Menu

Barcelona Poesia 2021


Triadú, cuando mueras ¿qué harás tú?

@ Francesc Isern
@ Francesc Isern

Els primers mesos del 1951, quan encara no havia complert els 30 anys, Joan Triadú va irrompre enmig de la somorta societat cultural catalana del moment —fragmentada entre l’exili, la presó, els cementiris i el silenci forçós de la clandestinitat— amb un parell de llibres que van agafar de sorpresa a tothom: l’Antologia de contistes catalans 1850-1950 i, sobretot, l’Antologia de poesia catalana 1900-1950.

No se sabien gaires coses de Triadú, aleshores: els primers anys quaranta els va repartir entre els estudis a la Universitat de Barcelona i l’estada forçosa a la zona del Collsacabra per guarir-se de la tuberculosi. El 1944 organitzava el primer Concurs poètic parroquial de Cantonigròs, el 1946 muntava —amb Palau i Fabre, Romeu, Tarradell i Verrié— la revista Ariel i el 1948 es traslladava a Liverpool durant dos cursos per impartir classes a la universitat.

L’Antologia de Triadú era trencadora: situava Carles Riba en una posició central, cosa que comportava una dimensió menys eminent pels dos noms considerats aleshores referents indiscutibles: Carner i Sagarra. El rigor i l’exigència de la seva tria —raonada cas per cas— va suscitar una notable quantitat de reaccions contràries i durant uns mesos els diaris i algunes publicacions d’aquí i de l’exili van escampar una insòlita polèmica en la qual hi va haver de tot contra l’antòleg: desqualificacions, jocs de paraules com el famós “Triadú, tria dur”, referències al seu aspecte físic i fins i tot una poc velada al·lusió a una cançó —el Rascayú— que havia popularitzat vuit anys abans Bonet de San Pedro y Los 7 de Palma i que el règim va prohibir que es difongués per la ràdio.

Amb Joan Josep Isern

diumenge 16/05/2021,
11:00h

Jardins de la Casa de la Misericòrdia

Elisabets, 8
0.00€

Activitats relacionades


©Ajuntament de Barcelona