Jordi Pàmias. Guissona, 1938. Es va donar a conèixer el 1969 en rebre el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per La meva casa. Més endavant va guanyar el Carles Riba amb Flauta del sol (1978) i, entre altres, el Vicent Andrés Estellés amb Àmfora grega (1985) i el Miquel de Palol amb Narcís i l’altre (2001). Va publicar Al cor del món l’any 2013. Ha conreat també el teatre i l’assaig en forma de memòries. L’any 1999 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2018 Premi Nacional de Cultura (2018).

Hirondina Joshua. Maputo, Moçambic, 1987. Poeta i escriptora, membre de l’Associació d’Escriptors de Moçambic (AEMO). Comissària del projecte “Retina Exercícios da Retina no Mbenga Artes e Reflexões” (Moçambic) sobre la difusió de textos i converses amb escriptors de parla portuguesa. A la revista Palavra Comum (Galícia) col·labora amb assaigs sobre l’art d’escriure. Ha publicat els llibres de poesia Os ângulos da casa, A estranheza fora da página, amb Ana Mafalda Leite, i Córtex.

Golan Haji. Amouda, Síria, 1977. Poeta, assagista i traductor siriokurd. Viu a França. Ha publicat quatre llibres de poemes en àrab: He Called Out Within The Darknesses (2004), Someone Sees You as a Monster (2008), Autumn, Here, is Magical and Vast (2013) i Scale of Injury (2016). El seu proper llibre és Dogs and Beggars (2022). Les seves traduccions inclouen, entre d’altres, llibres de Robert Louis Stevenson i Alberto Manguel.

Marta Petreu. Jucu, Cluj, Transsilvània, 1955. Es va formar en l’ambient intel·lectual i moral de la revista estudiantil trilingüe (romanès, hongarès, alemany) Echinox de la Universitat Babeș-Bolyai de Cluj-Napoca, un ambient singular durant els anys del comunisme, de gran efervescència cultural i gran creativitat. Des del 1990 dirigeix la revista mensual de literatura i filosofia Apostrof. Ha publicat deu volums de poesia, dues novel·les i disset volums d’estudis de filosofia i cultura romanesa.

Ángelo Néstore. Lecce, Itàlia, 1986 / Màlaga. Poeta no binària. La seva obra gira entorn del poètic, entès com a territori cuir en el qual la poesia s’hibrida amb disciplines com la performance, el drag o la música. Ha publicat Hágase mi voluntad (XX Premi de Poesia Emilio Prados), Actos impuros (XXXII Premi de Poesia Hiperión) i Adam o res. El 2021 va sortir la seva primera col·lecció de poesia en italià, I corpi a mezzanotte. Codirigeix ​​el Festival Internacional de Poesia de Màlaga Irreconciliables i és directora editorial de l’editorial de poesia Letraversal.

Andríi Antonovskyi. Artista/poeta/músic/traductor/ànec inflable que es troba/perd dins el laberint creatiu o dins el túnel/soterrani entre Catalunya i Ucraïna, és una espècie que es troba als límits de corrents i moviments, es nodreix de substàncies nocives que provoquen irritació i rebuig en éssers comuns, opera amb la ferralla literària, escombraries musicals i carronya pictòrica i emet quelcom poc digerible de tant en tant, com ara BOCAABOCA, BUSTHALTER o Störpunkt. Ha publicat BOCAABOCA (Ternópil: Krok, 2010), amb Yurii Zavadskyi, i BUSTHALTER (Ternópil: Krok, 2012).

Alice Oswald. Reading, Gran Bretanya, 1966. La poeta britànica va guanyar amb Dart el premi T. S. Elliot l’any 2002, i quinze anys més tard el Griffin de poesia i el premi Costa Poetry amb Falling Awake, a més de moltes altres distincions. El setembre de 2017 va ser nomenada segona poeta resident de BBC Radio 4, i l’octubre de 2019 va obtenir la càtedra de professora de poesia de la Universitat d’Oxford.

Marina Herlop. Piera, 1992. El que defineix Marina Herlop és la voluntat d’arrossegar la música cap al futur i aconseguir fórmules que li semblin estèticament atractives. Aquesta premissa ha guiat el seu procés creatiu des de l’inici, donant una coherència a tot el seu treball. Va cursar i completar el grau professional en la modalitat de piano clàssic al Conservatori de Badalona. En aquesta etapa, Herlop va començar a utilitzar el piano i la veu com a úniques eines per compondre la seva música, en la qual experimentava harmònicament i melòdicament.