Poesia després d’Auschwitz?

El punt de partida és l’afirmació d’Adorno: “Escriure un poema després d’Auschwitz és un acte de barbàrie”: “Per haver estat neutralitzada i processada, la cultura tradicional actualment s’ha tornat insignificant en la seva totalitat […] Fins i tot la consciència més extrema de la catàstrofe està amenaçada de derivar en ximpleries sense sentit. El criticisme cultural existeix en confrontació amb el nivell últim de la dialèctica entre cultura i barbàrie: escriure un poema després d’Auschwitz és un acte de barbàrie i això també corroeix el coneixement, que afirma per què s’ha tornat impossible escriure poemes avui”. (Theodor Wiesengrund Adorno, Prismes, Barcelona, 1962, p. 150)

Fitxa artística: 

Xavier Valls, filòsof (presentador i conductor de l’acte)

Chantal Poch, poeta

Vicenç Zumajo, poeta

Jaume Huch, poeta i editor