Mariangela

Gualtieri

Poeta i dramaturga italiana, és originària de Cesena, a l’Emília-Romanya. Es va llicenciar en arquitectura a l’IUAV de Venècia i ha dedicat la seva vida a l’art poètic i teatral. El 1983 va fundar el Teatre Valdoca juntament amb Cesare Ronconi. Hi va assumir el rol de dramaturga i va treballar especialment en la interacció entre poesia i representació. La seva obra es caracteritza per l’atenció a la dimensió oral de la poesia i l’estreta relació entre el vers poètic i la música en viu. Entre els seus llibres publicats, destaquen Antenata (1992 i 2021), Fuoco centrale (2003), Senza polvere senza peso (2006), Sermone ai cuccioli della mia specie (2006 i 2007), Bestia di gioia (2010), Caino (2011), Sermone ai cuccioli della mia specie amb CD d’àudio (2012), A seneghe, amb Guido Guidi (2012), Le giovani parole (2015), Voci di tenebra azzurra (2009 i 2016), Beast of Joy. Selected Poems (Nova York, 2018), Album dei Giuramenti/Tavole dei Giuramenti (2019), amb Cesare Ronconi i Lorella Barlaam, Quando non morivo (2019), Paesaggio con fratello rotto (2021), L’incanto fonico. L’arte di dire la poesia (2022) i Bello mondo (2024).