Barcelona + Sostenible

“Els espais verds són molt més que elements decoratius: són una infraestructura ambiental clau. No només ajuden a mitigar el canvi climàtic, sinó que també són una eina d’adaptació fonamental”, Miquel Marín i Estella, president del Gremi de Jardineria de Catalunya.

Quina és la situació actual amb relació a la gestió de l’aigua per al manteniment d’espais verds públics i privats a Catalunya?

La situació actual és crítica, però també obre oportunitats de canvi. La sequera prolongada ha obligat a replantejar com entenem i gestionem els espais verds, especialment en l’àmbit públic. Afortunadament, aquesta crisi hídrica ha accelerat la transició cap a models de jardineria més sostenibles, on l’eficiència en l’ús de l’aigua i la resiliència del verd urbà passen a ser eixos centrals.

Tant en espais públics com privats, s’estan implementant solucions que posen el focus en la resiliència i l’adaptació: selecció de plantes mediterrànies amb baixes necessitats hídriques, millora de la gestió del sòl i optimització dels sistemes de reg. Aquesta nova mirada està arrelant, tot i les dificultats, entre tècnics municipals, empreses i ciutadania.

Quines mesures d’estalvi i alternatives s’han hagut d’aplicar durant l’emergència per sequera?

Durant la fase d’emergència, les mesures han estat contundents. Es va prohibir el reg d’espais verds, tant públics com privats, i la restricció afectava tot tipus d’aigua, inclosa l’aigua regenerada —excepte per a arbres i arbustives de titularitat pública—, o fins i tot l’aigua recollida en dipòsits particulars. Aquesta decisió, malgrat entendre’n el motiu, va tenir conseqüències greus per al sector.

Moltes empreses van haver d’aturar la seva activitat de manera sobtada, cancel·lant plantacions i nous projectes. Els professionals autònoms van ser els més perjudicats, ja que no es van establir mesures de suport econòmic. A més, no es va tenir en compte que molts ja feien una gestió eficient dels recursos des de la sequera del 2008. El sector necessita que, en situacions futures, es reconeguin i es valorin aquelles iniciatives que ja treballen amb criteris d’eficiència i sostenibilitat.

Com els jardins i espais verds poden ser claus per a la lluita contra la crisi climàtica?

Els espais verds són molt més que elements decoratius: són una infraestructura ambiental clau. Contribueixen a la regulació tèrmica, la infiltració d’aigua, la fixació de carboni, la millora de la qualitat de l’aire i la promoció de la biodiversitat urbana. En aquest sentit, no només ajuden a mitigar el canvi climàtic, sinó que també són una eina d’adaptació fonamental.

Per això defensem que el verd urbà ha de formar part de les estratègies climàtiques municipals. Cal entendre els espais verds no com a part del problema, sinó com a part de la solució; no com un element decoratiu, sinó com a part de l’estratègia climàtica. Això implica invertir en el seu disseny, manteniment i gestió amb criteris tècnics, ecològics i sostenibles.

I quin és el paper que juga el vostre gremi en aquest escenari?

Des del Gremi de Jardineria de Catalunya estem exercint un paper actiu, tant en l’acompanyament tècnic a professionals com en la incidència institucional. Estem compromesos amb la transformació del sector, promovent un canvi de model basat en la sostenibilitat i l’eficiència.

Ens veiem com a punt de connexió entre administració, empreses, formació i ciutadania. El nostre rol és aportar criteri, posar en valor la professió i ajudar a implementar bones pràctiques a tot el territori. La jardineria té molt a aportar en aquest escenari de crisi climàtica i nosaltres treballem perquè així sigui reconegut.

Quines accions heu dut a terme com a Gremi?

Una de les accions més destacades ha estat l’elaboració de la Guia d’Ambientalització del Jardí Resilient Mediterrani, conjuntament amb el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, una eina pionera que hem presentat aquest any al Fòrum Professional de Jardineria. Aquesta guia proposa criteris tècnics per crear i mantenir jardins més eficients, amb exemples de plantes adaptades, estratègies de reg, millora del sòl i gestió intel·ligent dels recursos.

A més, estem treballant en mecanismes per acreditar la bona gestió de l’aigua en els espais verds, una eina que hauria de permetre, en futures sequeres, aplicar restriccions de manera més justa i basada en l’eficiència real dels sistemes. En paral·lel, hem organitzat jornades tècniques, col·laborat amb administracions i impulsat espais de debat per fer sentir la veu del sector i fomentar el canvi de model que ja està en marxa.

I quines iniciatives promoveu entre els professionals agremiats?

La formació contínua és un element fonamental per al desenvolupament del nostre sector. Oferim cursos especialitzats en selecció de planta mediterrània, tècniques de reg eficient i fomentem l’adopció de noves tecnologies aplicades al verd urbà. A més, proporcionem assessorament personalitzat a les empreses que formen part de la nostra entitat.

Treballem perquè els professionals disposin d’eines pràctiques que els permetin afrontar els reptes actuals i adaptar-se a un entorn en constant evolució. El nostre objectiu és que tant autònoms com empreses estiguin preparats per contribuir activament a un model de jardineria més sostenible i resilient.

Què us va fer participar a la Xarxa Barcelona + Sostenible? Què us aporta?

Ens vam incorporar a la Xarxa Barcelona + Sostenible perquè compartim la seva visió de ciutat: una Barcelona més verda, habitable, resilient i compromesa amb el futur. Aquesta xarxa ens permet connectar amb altres agents que treballen per la sostenibilitat i fer arribar la veu de la jardineria professional als espais de decisió i transformació urbana.

Ens aporta aliances, sinergies i una plataforma per compartir coneixement i bones pràctiques. Però sobretot ens permet reforçar un missatge clau: sense verd no hi ha ciutat saludable. I el verd no pot existir ni mantenir-se sense una gestió tècnica, planificada i respectuosa amb els recursos naturals. Treballem cada dia per fer-ho possible.