Un centenar d’organitzacions i persones de la Xarxa Barcelona + Sostenible s’ha aplegat per celebrar conjuntament aquesta efemèride i fer visibles iniciatives innovadores que els fan una comunitat capdavantera i impulsora de canvis.

El Dia Mundial del Medi Ambient ja fa anys que és l’excusa perfecta per celebrar anualment una jornada amb el conjunt d’organitzacions i persones compromeses amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de Barcelona, que conformen la Xarxa Barcelona + Sostenible. 

Enguany ha tingut lloc a l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster amb el lema “Som xarxa, som acció climàtica” per reforçar i reivindicar aquests trets identitaris que els uneixen i que els fan una comunitat impulsora de canvis.  

En aquesta jornada, la Xarxa B+S ha celebrat que ja compta amb prop de 1.500 organitzacions i persones adherides al Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible, el seu nou marc de treball, presentat ara fa un any. Així com ha fet una crida a la resta de ciutadania i d’organitzacions de la ciutat a sumar-s’hi.

Una ponència inspiradora sobre societat i acció climàtica

Com és habitual, aquesta celebració ha girat al voltant d’una ponència inspiradora, que en aquesta ocasió ha anat a càrrec de Paco Heras, biòleg especialitzat en el canvi climàtic, actualment subdirector del Plan Nacional de adaptación a l’Oficina Española de Cambio Climático. 

“El canvi climàtic és un repte científic i tecnològic, però, per sobretot, és un repte social”, ha exposat Heras per iniciar la seva ponència ‘Sociedad y acción climática’. Diferents estudis d’opinió constaten que la ciutadania és més sensible i conscient del canvi climàtic de què pensem, però no el considera prou rellevant per estar entre les seves prioritats més urgents.

Els temps canvien: “Abans, els lobbies obstruccionistes en tenien prou amb sembrar dubtes per desactivar les iniciatives d’acció climàtica, però, en les últimes dècades, la ciència ha fet la seva feina i l’excusa de la ignorància té menys sentit que mai. Per això, la nova estratègia d’aquests lobbies és identificar les polítiques contra el canvi climàtic com un dels elements que atempten contra el benestar”, i cal estar vigilant perquè “la incorporació de l’escepticisme climàtic com un dels signes d’identitat d’aquests contramoviments és sens dubte una amenaça perillosa”, ha advertit Heras.

També ha apuntat que l’adaptació i la mitigació no són opcions excloents entre elles, sinó dos paquets de respostes complementàries i íntimament relacionades. “Sense una mitigació ambiciosa, l’adaptació serà més difícil, més cara i menys efectiva”, ha anunciat, i ha afegit que “hi ha una capacitat adaptativa desigual en les persones. Per això, l’adaptació ha de ser una política de solidaritat i els col·lectius vulnerables han de ser especialment protegits”.

L’acció climàtica no només ens protegeix dels perills físics associats a la crisi climàtica, sinó també del seu impacte emocional. I és, de fet, la millor recepta contra l’ecoansietat. Aquesta és la idea que Heras ha volgut traslladar als i les assistents abans de concloure la ponència compartint amb clau propositiva set reptes per a l’acció climàtica:

• Revisar les excuses que ens ancoren a la inacció
• Fer una bona comunicació per a la mobilització social enfront del canvi climàtic
• Conservar i promoure espais de creativitat i acció social
• Construir una nova cultura del risc (que integri les estratègies de mitigació i adaptació)
• Combatre la polarització social amb empatia, diàleg i connexió social
• Construir una relació de confiança entre la ciutadania i les institucions públiques amb projectes compartits
• Anticipar-nos als canvis que venen (mirar cap al futur)

“Repte acceptat!”, assumim els reptes climàtics amb iniciatives innovadores

Els i les membres de la Xarxa B+S concreten les seves contribucions al Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible a través de mesures o accions per la sostenibilitat que implementen a les seves organitzacions o llars. També s’enxarxen i comparteixen coneixement i experiències que els permeten enriquir-se i inspirar-se mútuament per passar a l’acció.

En el marc de la celebració, s’han convidat diverses organitzacions de la Xarxa B+S a la taula de diàleg “Repte acceptat!” en què han compartit les seves iniciatives més rellevants i exemplars.

L’Escola Diputació ha presentat Comunitats de Sembra d’Aigua, una iniciativa col·lectiva amb altres centres educatius, organitzacions i veïns i veïnes, a través de la qual es reaprofita l’aigua reciclada dels equipaments educatius per regar els espais verds comunitaris del barri.

Tarpuna ha compartit diverses bones pràctiques d’innovació col·lectiva, que està “en el seu ADN”, i que entenen com el mitjà essencial per a contribuir positivament a la transformació ecosocial, propiciant canvis de paradigma.

El Laboratori d’Innovació Social Living Lab de la Universitat de Barcelona, que impulsa activitats de ciència ciutadana per conèixer l’impacte del canvi climàtic a la ciutat, ha explicat com s’apropa l’àmbit de recerca i de les universitats a la cultura local. La seva tasca obligada de retorn i de transferència de coneixement perquè la ciutadania comprengui millor les seves opcions individuals, se senti involucrada i passi a l’acció.

Per la seva banda, Twentytú Hostel ha presentat la seva línia d’innovació pel que fa als sistemes de gestió d’aigües grises, la seva connexió a Districlima i altres projectes socials i relacionats amb el reaprofitament alimentari i l’economia circular.

L’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, també present a la taula de diàleg, ha destacat l’acció col·lectiva climàtica com una particularitat de la nostra ciutat i el fet que compta amb una potent xarxa d’agents, la Xarxa Barcelona + Sostenible, amb un propòsit i un full de ruta comú amb el consistori.

Focalitzant en l’acció col·lectiva, alguns dels missatges més rellevants que els i les participants han volgut traslladar a la sala han estat: “Els processos col·laboratius són processos llargs que requereixen molt esforç, però que contribueixen a la millora integral per a tothom” i “Davant l’emergència climàtica, triem ser part de la solució. L’acció individual suma i la col·lectiva multiplica. Cada petita acció compta!”

Balanç de l’estat de les polítiques climàtiques de la ciutat 

La gerent de Serveis Urbans i Manteniment de l’Espai Públic, Sonia Frias, ha fet balanç de les polítiques climàtiques de la ciutat durant la seva intervenció en l’acte. Ha explicat que Barcelona s’enfronta a un escenari climàtic cada cop més exigent, que ha fet passos importants en la reducció del consum energètic i les emissions de gasos amb efecte hivernacle, així com ha desplegat múltiples estratègies per reduir la vulnerabilitat ciutadana. 

Pel que fa a la gestió de l’aigua, la gerent ha posat en relleu que el 2024 ha estat el primer any que ha baixat el consum d’aigua per sota dels 100 l/hab/dia (que és la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut), i ens estem apropant a l’objectiu de consumir-ne 90 l/hab/dia l’any 2030, establert pel Pla Clima. N’ha destacat també la reducció del 15,4 % en els serveis municipals respecte a l’any 2023.

Frias ha conclòs que “Barcelona ha fet avenços significatius en els darrers anys, però els reptes del canvi climàtic exigeixen continuar reforçant les accions estructurals i accelerar les transformacions pendents. El balanç és positiu en molts àmbits, però cal mantenir l’ambició i el compromís per garantir una ciutat més resilient, eficient i justa per a tothom”.

Aquest esdeveniment ha compensat les emissions produïdes per la mobilitat generada (60,76 kg de CO₂). Els crèdits adquirits per a compensar les emissions provenen del Programa voluntari de compensació de la Generalitat de Catalunya de la bossa 4.