L’entrevista: Sostre Cívic

“La raó de ser de Sostre Cívic és respondre a les necessitats de les persones, no als requeriments del mercat”, Àngel Estévez, coordinador de projectes i responsable de l’Àrea de Sostenibilitat de Sostre Cívic.

A què es dedica Sostre Cívic?  

Sostre Cívic és una cooperativa d’habitatge que es dedica a fer i rehabilitar habitatge cooperatiu en cessió d’ús. El nostre és un model diferent del model tradicional d’habitatge cooperatiu: és bastant nou al nostre país, però té una tradició històrica de fa més d’un segle en alguns països nòrdics o a l’Uruguai.

El tret diferencial del model de Sostre Cívic és que la propietat és col·lectiva i recau en la cooperativa, és a dir, en totes les persones sòcies. La cooperativa fa un contracte de cessió d’ús a cada persona sòcia, que no és exactament un lloguer, però s’hi assimila. La nostra acció es caracteritza per la gestió democràtica, dividida en dues jerarquies: l’assemblea general de la cooperativa i l'assemblea de cada immoble, de cada projecte, en què la persona que accedeix a l’habitatge pot participar de les decisions que es prenen.

"És, per tant, un model fortament democràtic i anti especulatiu: tenim com a principal objectiu garantir el dret a l’habitatge."

Es tracta d'una cooperativa sense ànim de lucre, per tant les persones sòcies paguen pel cost directe de les promocions. Apostem per blindar l’assequibilitat dels habitatges en el temps; les promocions van reduint la quota (el que seria el lloguer) en la mesura en què s’amortitza la inversió inicial; com que no està al mercat especulatiu, el preu no puja al llarg dels anys.

Quins valors caracteritzen l’acció de Sostre Cívic?

Creiem molt en la intercooperació, en col·laborar en xarxa amb organitzacions de l’Economia Social i Solidària i en teixir vincles dins del món cooperatiu. La raó de ser de Sostre Cívic és respondre a les necessitats de les persones, no als requeriments del mercat. No tenim l’objectiu d’aconseguir acumulació de capital. En aquest sentit, intentem treballar per una economia alternativa al sistema de mercat capitalista. Les persones usuàries són sempre el centre de tot. Podríem dir que els nostres valors es resumeixen en la propietat col·lectiva, el mercat social, la sostenibilitat ambiental i l’autogestió.  

En què consisteix l’estudi “Es pot construir habitatge assequible i de baix impacte amb sistemes prefabricats?” que heu presentat recentment?  

Un dels punts més forts és que, més enllà del treball teòric, l’estudi s’aplica sobre un cas real, un dels nostres projectes de Cardedeu. Volíem estudiar quins eren els impactes ambientals dels sistemes prefabricats que s’utilitzen en la construcció d’habitatge i relacionar-los amb el seu cost. Així doncs, vam analitzar diversos sistemes constructius, molts d’ells prefabricats.

El resultat final va ser una taula amb “semàfors” que serveix per classificar els impactes ambientals que provoca cada material. A més, contempla factors com el cost econòmic o els riscos laborals de cada material. L’estudi també te un vessant pedagògic, ja que pretén explicar l'anàlisi i mostrar els resultats, per tal de facilitar altres projectes de la cooperativa o d'altres entitats. Tant la taula de semàfors com l’estudi complet es poden descarregar des del nostre lloc web.

Què és l’habitatge cooperatiu sènior? 

El “col·lectiu sènior” té una presència molt important a la cooperativa. Una de les nostres línies d’acció més destacades és l’aposta per fer projectes d’envelliment actiu. Un exemple és el grup anomenat Walden XXI, que recentment ha començat un projecte en un antic hotel a Sant Feliu de Guíxols, i hi ha implicades 32 unitats familiars. En tractar-se d’un antic hotel, s’adaptarà l’edifici per tal que pugui tenir espais col·lectius que facilitin l'envelliment actiu.

Què cal canviar, en la nostra societat, perquè models com el que promoveu des de Sostre Cívic siguin els imperants o bé tinguin més presència?   

Ens considerem una tercera via per a fer polítiques públiques d’habitatge. L’administració no hi arriba: falta sòl disponible i recursos per a desenvolupar habitatge social. En el nostre país no arribem al 2% d’habitatge social quan hi ha països en què representa un 20%. En aquest sentit, a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, en ser un model nou, li falta un encaix jurídic i un marc normatiu ben definits. Malgrat que l’administració pública reconeix el nostre esforç, ens falta més suport per superar aquesta situació. 

Un altre assumpte és el del finançament, que és potser el més important. Ens costa molt tancar les operacions de finançament de projectes, precisament per la novetat del model i perquè som un actor nou. D’altra banda, les condicions del sistema hipotecari, pensat pel model tradicional, no sempre s’adapten bé al model de propietat col·lectiva de Sostre Cívic. El límit de finançament hipotecari, que és del 80% com a màxim, fa que calgui aportar grans entrades de capital a l'inici, que en moltes ocasions significa un impediment per a algunes unitats familiars que no tenen grans recursos econòmics.

Si el nostre model fos l’imperant o, si més no, tingués més protagonisme, crec fermament que hi hauria moltes més persones empoderades, que regularíem millor el preu dels habitatges, que està desbocat, i que la societat seria una mica millor. De fet, això és el que intentem fer cada dia.

Quines formacions o tasques de conscienciació dueu a terme?  

Per entrar en un grup, cal participar en algunes formacions obligatòries. Com que sempre fem processos participatius (els projectes arquitectònics es fan a través d’un projecte de codisseny), hi ha una formació contínua. Oferim tallers d’urbanisme, d’economia per entendre el model de Sostre Cívic, un d’arquitectura, etc.  

Per què és rellevant la vostra acció a Barcelona?  

L'emergència habitacional que hi ha a la ciutat fa que qualsevol proposta que faci front a l’especulació en l’habitatge o que faci habitatge de protecció oficial sigui benvinguda. Barcelona viu una situació excepcional: s’està expulsant la població autòctona per culpa de l’augment del cost de l’habitatge, i això és intolerable. La nostra acció, a més, té l’objectiu de seguir creixent i vol oferir una tercera via, una alternativa al model actual. És una eina transformadora a llarg termini, imprescindible en una ciutat com Barcelona.

Podries parlar d’accions concretes que dueu a terme per a contribuir a millorar la sostenibilitat de la ciutat? 

Els nostres projectes són sempre a escala col·lectiva, fet que influeix enormement en com són les accions que es duen a terme. Des d’un bon inici, des de la base, les lògiques d’actuació ja són molt diferents. Participem en el Programa d'Acords Voluntaris per a la reducció d'emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle de la Generalitat de Catalunya i també hem participat en la taula de l’Emergència Climàtica de Barcelona. A més, tenim un llibre blanc sobre com s’han de construir els edificis: cal obtenir la certificació energètica A i un edifici que sigui “Near Zero Emissions”. Són dues condicions sine qua non en la construcció dels edificis de Sostre Cívic.

Una altra de les característiques és que les instal·lacions siguin centralitzades, col·lectives. Així són més eficients i més econòmiques a llarg termini. També és destacable que dissenyem edificis amb grans aïllaments i caracteritzats per propostes passives que redueixen al màxim el consum. D’altra banda, apostem al màxim per materials amb un impacte ambiental reduït i per les energies renovables, sobretot la geotèrmia, l’aerotèrmia i els pèl·lets.

Com i quan vau conèixer la xarxa Barcelona + Sostenible (B+S)?  

Ens hi vam incorporar arran de la convocatòria de les “Bones Idees per canviar el món” del 2018. Ja coneixíem la xarxa Barcelona + Sostenible anteriorment, però arran d’aquesta convocatòria, a la qual ens vam presentar, ens hi vam sumar.  A més, vam obtenir el reconeixement de bona pràctica de la xarxa amb el projecte “Rehabilitació energètica d’un edifici d’habitatges cooperatius en cessió d’ús”, corresponent a l’objectiu número 10 “Resiliència i responsabilitat planetària” del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.

Què us aporta formar part de B+S?  

Estar enxarxats amb totes les organitzacions que participen en la transició energètica, estar al dia de què es fa en termes de sostenibilitat, etc. A més, vam formar part de la Taula per l’Emergència Climàtica de Barcelona. Tenim ganes de generar sinergies amb organitzacions de la xarxa, d'aprendre, de donar a conèixer la nostra acció i, qui sap, potser servir d’inspiració a altres projectes o persones que puguin replicar el nostre model.  

Com us heu adaptat a la situació actual generada per la Covid-19? 

Afortunadament, com a cooperativa hem estat millor que moltes altres organitzacions. Treballem amb una base molt sòlida, que són les persones sòcies (unes 900). Moltes fonamenten el seu projecte de vida amb Sostre Cívic, de manera que comptem amb una certa resiliència afegida. No hem reduït el nombre de persones sòcies de la cooperativa, al revés, hem seguit incrementant el nombre total. El ritme d’augment de membres ha disminuït, com és lògic, però no hem parat de créixer. A més, hem seguit sumant projectes nous, fet que semblava difícil, però ho hem aconseguit.

Així doncs, a escala de cooperativa hem sigut resilients i hem pogut aguantar el cop. Com a conclusió, des de Sostre Cívic valorem que, arran de la pandèmia, s’ha evidenciat que l’emergència habitacional és real i que projectes com el nostre són imprescindibles.  

Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?  

Segurament, sentir que estic fent una tasca alineada amb els meus valors, i sentir que estic contribuint a fer un món una miqueta millor. Poder fer projectes com els que fem, en una situació que sovint ens és adversa, em fa sentir molt orgullós. Amb molt de treball -i amb molta militància- impulsem projectes molt ambiciosos i ens en sortim.