L’entrevista: Nau Bostik

“Quan vam començar fa cinc anys la idea era aquesta: introduir en un espai fabril aquesta consciència mediambiental i de sostenibilitat a través d'un hort urbà”, Lluís Filella, impulsor de l’hort de la Nau Bostik.
 

La Nau Bostik és, des del 2015, un espai cultural i social de gestió comunitària ubicat a l’antiga fàbrica Bostik, al barri de la Sagrera. El recinte de la nau havia tingut un ús industrial fins al 2006 i estava predestinat a ser enderrocat per construir-hi blocs de pisos. Però en Xavier Basiana, arquitecte i gestor cultural, va aconseguir-hi donar-li una volta i transformar aquest antic recinte industrial abandonat en un nou espai obert a les necessitats veïnals i a tota forma d’expressió artística i cultural.

Com va començar la vostra història amb la Nau Bostik?

Jo soc veí de la Sagrera i estic molt a prop d'aquest projecte cultural i artístic. El projecte de la Nau Bostik va començar fa vuit anys a partir d'una nau industrial que feia temps que estava abandonada. Es va fer una recuperació i s'hi van incorporar projectes artístics i culturals. El tema del medi ambient i la preocupació per la sostenibilitat sempre ha impregnat el projecte. Fa 5 anys es va decidir fer un petit hort a un espai del terrat i gràcies a això ens vam adherir a Barcelona + Sostenible. Jo m’encarrego del projecte de l’hort, l’Horstik, i cada una de les activitats que es fan a la nau té una gestió autònoma, però integrant la sostenibilitat de forma general.

Quins projectes teniu entre mans?

Els tres primers anys de Nau Bostik van ser anys de netejar i desenrunar tots els espais de la nau per fer-los habitables, per tant, no es va poder fer cap activitat. Ara l'espai està catalogat de serveis i d'espai verd. És un espai portat per diverses entitats i actualment s’està pensant la idea que pugui arribar a ser assumit per l'administració.

Fa cinc anys vam començar amb totes les activitats a la Nau i una d'aquestes és l'hort urbà. Durant aquests cinc anys ha estat bastant conduït des d'un punt de vista personal. Tot i això, sempre hem rebut moltes visites d’escoles i instituts, hem fet activitats d'Aprenentatge i Servei de llarga durada amb les escoles i hem col·laborat amb l’Aula Ambiental de Sant Andreu.

Ara estem en un moment de canvi i transformació del projecte. Abans de Nadal, vam parlar amb tot l'equip global de gestió de la Nau Bostik per intentar emprendre una nova etapa i crear un hort més comunitari. A partir d’aquí, vam fer una primera crida a través de les xarxes a totes les entitats que estan vinculades a la Nau Bostik.  Vam fer difusió per saber qui podria estar interessat per convertir aquest hort amb un projecte comunitari. Es van interessar moltes persones d'edats i gustos molt diferents. Fins i tot es van interessar escoles, instituts i gent dels afores. Ens vam anar reunint per començar a treballar i el 2 de març vam fer una assemblea per assentar les bases de treball, juntament amb una jornada matinal el dia 4 de març i un dinar conjunt per començar a establir vincles. Per mi va ser impressionant veure totes les idees i tota la motivació de la gent. Amb aquestes jornades hem anat establint la nostra forma de treballar, com ens organitzarem a partir d’ara i com planificarem la gestió de l’hort.

Quanta gent impulsa a l’Horstik? Com us organitzeu?

L’hort el vam començar el meu fill i jo. Fa cinc anys hi havia una jardinera construïda per un jove de la Sagrera que va marxar fora i li va passar el projecte al meu fill, que em va animar a fer un hort junts. Vam començar durant quatre mesos a recollir els palets i a construir les jardineres. Amb aquestes jardineres hem anat fent dues sembres a l'any. Però quan vaig veure la possibilitat de fer aquesta transformació cap a un projecte més comunitari, vaig adonar-me que molta gent tenia ganes d’implicar-s’hi i de gaudir de l’espai.

Ara som unes quinze o vint persones i ens reunim conjuntament un dijous al mes per parlar de la feina, i un dissabte el mes per fer una jornada de treball conjunta. Durant la setmana tenim uns calendaris perquè tothom qui vulgui pugui anar passant per fer feina de l'hort. També hem creat tres comissions de treball (comissió interna, de comunicació i d'autoformació i activitats) que treballen de forma autònoma.

D’on us ve l’interès per l’horticultura urbana?

Havia fet alguna cosa a l'escola on estava, però em vaig iniciar bàsicament pel repte de poder col·laborar amb el meu fill. L'interès era convertir un espai amb un passat industrial en un espai artístic i cultural amb un toc verd. Quan vam començar fa cinc anys la idea era aquesta: introduir en un espai fabril aquesta consciència mediambiental i de sostenibilitat a través d'un hort urbà.

Com heu elaborat les jardineres?

Nosaltres treballem molt a cost zero amb unes jardineres autofabricades a partir de palets trobats pel carrer de Barcelona. Només són 8 jardineres ara mateix, per tant, la producció és bastant reduïda. Al setembre ens dediquem a refer les jardineres, perquè a vegades trontollen una mica. També ens agrada buscar diferents suports on plantar plantes i ens agrada inventar-nos jardineres i testos amb torres i recipients molt diversos.

Quins altres projectes de medi ambient i sostenibilitat teniu a l’espai de la Nau Bostik?

A la Nau Bostik hi ha molts projectes i tots incorporen una mirada sostenible i un punt verd a tots els espais de la nau. Per exemple, Azimut 360 és una cooperativa especialitzada en energia solar i que treballa amb el tema de les plaques solars a la Nau. En general es dediquen a desenvolupar projectes d’energies renovables, tant en l’àmbit local com internacional, per cobrir necessitats energètiques a través d’un model sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Quan i com vau conèixer B+S? Què us aporta formar part de la Xarxa?

Jo ara estic jubilat, però des de la meva experiència al món educatiu ja havia tingut contacte amb Escoles + Sostenibles. Al començar a fer aquest projecte dins de la Nau Bostik, vaig intentar que com a entitat global poguéssim participar de Barcelona + Sostenible i que el projecte de sostenibilitat no només quedés reduït a l'espai de l'hort, sinó que totes les activitats de la Nau Bostik es poguessin dur a terme des d'un punt de vista sostenible. A poc a poc ho anem aconseguint.

Amb Barcelona + Sostenible, una de les coses que ja fa tres anys que utilitzem és la donació de compost i mulch. Al mes de novembre el vaig a buscar i el tinc guardat tot l'any per fer-lo servir per preparar la terra el setembre següent i poder plantar a l'octubre.

Quin valor tenen els horts urbans a una ciutat com Barcelona?

És molt interessant tot aquest món: com més cultura verda a una ciutat, millor. Des d’una persona que té un hort a la terrassa, fins a espais comunitaris, centres cívics, horts municipals, parcs... Cada planta compta i és bona pel medi ambient. L'esperança és de color verd i el verd és molt necessari.

-------------------------------------------------------------------------------------
Voleu que us entrevistem i sortir al butlletí de la Xarxa B+S?
Tan sols heu d'omplir aquest formulari i us contactarem per a concertar una entrevista. Animeu-vos a compartir la vostra tasca de sostenibilitat amb la resta de la Xarxa!