Dominique Manotti

Nascuda a París el 1942, ha viscut sempre en aquesta ciutat, que ha estat el marc de tota la seva vida com a historiadora, militant i escriptora. La seva trajectòria vital i professional ha estat marcada per una combinació de rigor intel·lectual, compromís polític i una necessitat d’expressar les complexitats del món a través de la literatura.

Com a historiadora, es va especialitzar en història econòmica contemporània i va dedicar anys a l’ensenyament universitari. Per a ella, la història no és només una ciència del passat, sinó també una forma de pensament i una metodologia de treball. La seva manera d’abordar-la es basa en la formulació d’hipòtesis, la investigació de traces i indicis, i la construcció de relats que permetin imaginar i entendre les vides del passat. Aquest rigor metodològic es va convertir més tard en una eina clau en la seva transició cap a l’escriptura.

La militància política va començar molt aviat, durant l’adolescència, amb la implicació en la lluita per la independència d’Algèria. Posteriorment, a les dècades dels anys seixanta i setanta, va participar en diversos moviments i sindicats, sempre des d’una perspectiva marxista i revolucionària. Aquesta etapa de la seva vida es va caracteritzar per la defensa activa d’un canvi social profund i col·lectiu.

No va ser fins més tard que es va dedicar a la novel·la, impulsada no per una vocació inicial, sinó per la necessitat de donar veu a les experiències de la seva generació. L’arribada de François Mitterrand al poder, tot i les esperances inicials, va marcar el final de moltes il·lusions revolucionàries. En aquest context, va descobrir el potencial de la novel·la negra com a eina per explorar les contradiccions i complexitats de la societat. La seva formació com a historiadora li va permetre aportar una profunditat i precisió úniques a la seva obra literària.

Al llarg de la seva vida, ha combinat l’estudi del passat, l’acció política i l’escriptura, sempre amb una mirada compromesa i crítica cap al món que l’envolta.