Manuel Rivas

Nascut a la Corunya, va començar a treballar des de molt jove en premsa, i els seus reportatges i articles estan recollits a El periodismo es un cuento (1997 i 2015), Mujer en el baño (2003) i A cuerpo abierto (2008). Una selecció de la seva poesia es troba a les antologies El pueblo de la noche (1997), La desaparición de la nieve (2009) i Lo que queda fuera (2023).

Com a narrador, ha obtingut nombrosos reconeixements, entre els quals hi ha el Premi de la Crítica Espanyola per Un millón de vacas (1990), el Premi de la Crítica en gallec per En salvaje compañía (1994), el Premi Nacional de Narrativa per ¿Qué me quieres, amor? (1996), el Premi de la Crítica Espanyola per El lápiz del carpintero (1998) i el Premi Nacional de la Crítica en gallec per Los libros arden mal (2006), considerada una de les grans obres de la literatura gallega i elegida Llibre de l’Any pels llibreters de Madrid.

Altres títols destacats són les novel·les Todo es silencio (2010), finalista del premi Dashiell Hammett de novel·la negra, El último día de Terranova (2015), la narració autobiogràfica Las voces bajas (2012), i els volums de relats Vivir sin permiso y otras historias de Oeste (2018) i La tierra oculta (2023).

En poesia, destaquen els seus llibres A boca da terra (2015) i O que fica fóra, guardonat amb el Premi de la Crítica Gallega 2023. També és autor dels assajos ecoliteraris Contra todo esto. Un manifiesto rebelde (2018) i Zona a defender (2020). La seva novel·la més recent és Detrás del cielo (2024).