Tant se val que sigui a la ciutat, un entorn que propicia l’anonimat i fa més fàcil mantenir els secrets inconfessables, o en un món rural on tothom es coneix o, com a mínim, s’ho pensa. En qualsevol d’aquests escenaris, el bon veí o veïna que us deixa un ou quan cal o que manté impol·lut el replà de l’escala podria ser perfectament un criminal despietat. Ho sap la Mercè Balada, una autora que es va passar una llarga temporada remenant hemeroteques per aplegar l’any 2020. en un volum, Barcelona en negre. Crims i criminals (1890-1956), una col·lecció esgarrifosa de morts violentes. També miren al passat els periodistes Tura Soler i Jordi Grau, que repassen a Sense càstig: Deu crims impunes (2023), crims potser comesos per algun bon veí o veïna que no es van arribar a resoldre mai. I ja en un entorn rural, Lladruc a les estrelles (2022), la ficció imaginada per Aniol Florensa, porta a un petit poblet dues coses que ens pensàvem que no hi trobaríem: pornografia i una reguera de sang i de cadàvers. Penseu-vos-ho dues vegades abans de tocar el timbre de la casa del costat...