Pareu atenció quan perdeu els nervis, que potser deixareu anar el monstre que porteu a dins i que potser us posarà en una situació complicada… Potser li va passar al pare del protagonista de La quarta noia per l’esquerra (2023), nova novel·la d’Andreu Martín. L’Amadeu, un jove de pagès busca, amb l’única ajuda d’una foto, una vedet que va tenir un embolic amb el seu pare pels baixos fons de la Barcelona dels primers anys del segle XX. De vegades, però, la vida ens obliga a adaptar-nos, encara que sigui convertint-nos en monstres. De canvis i mutacions parla Carlos Bassas del Rey a Sinántropos, un terme que fa referència a les espècies vegetals i animals que s’adapten als ambients urbans, com porta anys fent el Corto, protagonista de la història. I és que ell porta anys fent-se passar per algú que, en realitat, no és. L’escriptor Jordi Estrada, per la seva banda, fabula al voltant d’una estada en un balneari pirinenc l’any 1872 d’un escriptor famós (Gustave Flaubert) i una neboda, Lilinne, que pren consciència de la pròpia llibertat i comença a traspassar barreres, una actitud que, per a molts, la convertirà en una mena de monstre. És Lilinne i les bombolles de sabó (2022). Finalment,  a la nova novel·la Crisanta (2023), Juan Ramón Biedma ens trasllada també al passat, a la Sevilla del 1936, en una trama relacionada amb el robatori d’obres d’art. La protagonista, Crisanta, rep l’encàrrec de recuperar una peça d’art religiós robada en una trama en la qual es barregen els ambients marginals i les societats esotèriques britàniques del segle XIX.