O ets dels meus o ets dels altres. De vegades el món en el qual vivim gairebé sembla que es transforma en dues realitats no diferents, sinó oposades. I aquesta divisió obliga a prendre partit, a risc de ser considerat dissident o traïdor en cas de no actuar. No són poques les societats que s’han vist sacsejades per discussions tan agres, de vegades amb violència física, que gairebé sembla que es parteixen per la meitat. Ho sap Claudia Piñeiro en la seva condició d’escriptora argentina. Ella ha conegut i reflectit en moltes de les seves obres una Argentina dividida entre els qui reivindiquen l’herència de la dictadura militar i els qui reclamen justícia pels crims d’estat comesos. I també Lorenzo Silva ens planteja una societat, en aquest cas la catalana, sacsejada per les sensibilitats diverses davant el procés en l’última novel·la de la sèrie Bevilacqua & Chamorro, La llama de Focea. Tracta sobre una jove barcelonina, filla d’un empresari vinculat als sectors independentistes, que apareix morta en un paisatge idíl·lic.