Refugi on amagar una identitat inconvenient, una personalitat o un aspecte que ni nosaltres mateixos podem suportar, o bé un element per convertir-se en algun altre, la màscara ha tingut un paper fonamental en la literatura. També en la de gènere. Hi recorre Ginés Sánchez, narrador imprescindible que, a De tigres y gacelas (2022), crea una trama que neix a partir d’una dona que perd massa jove la bellesa i que es veu obligada a amagar el rostre rere una màscara. Com es poden aconseguir els diners per pagar-li una operació de cirurgia estètica? La via criminal per aconseguir-ho és el desllorigador d’una trama apassionant i plena de sorpreses. Però la màscara pot adoptar de vegades formes insòlites. El llenguatge, i més concretament una traducció d’una llengua a una altra, es podria considerar una mena de màscara, la que analitza l’autora Nuria Barrios a l’assaig La impostora (2022). És un assaig literari sobre l’ofici de la traducció, sobre falsos axiomes basats en traduccions errònies, sobre el paper de les dones en el món de la traducció i sobre aquesta torre de Babel on cada llengua sembla una màscara. En canvi, Rosa Ribas, un dels grans talents de l’escena literària negra a casa nostra, ens transporta amb els mecanismes de la ficció fins a una urbanització a mig acabar plena de secrets a Lejos (2022), l’última novel·la que ha publicat.