Foto: Albert Armengol

La cooperativa es va crear al final del franquisme per defensar els treballadors. Avui té set despatxos i més de vuitanta socis defensant la part feble de la relació jurídica, ja siguin víctimes de l’amiant o d’abusos bancaris. Les seves croades judicials s’adrecen contra les noves exclusions, la creixent precarietat laboral i la reculada dels drets i les llibertats.

Foto: Ray Molinari

No se senten interpel·lats quan se’ls parla dels canvis profunds que, els darrers vint anys, ha sofert la indústria musical. Nascuts durant la dècada dels vuitanta, a Pau Vallvé, Clara Peya i Maria Arnal ja no hi ha res que els lligui a aquell vell món.

Una alimentació conscient per a una vida sana: vet aquí el principi que guia aquests tres nutricionistes. Marc Vergés, Marta Castells i Consol Rodríguez van patir malalties o afectacions cròniques i han pogut fer-les retrocedir gràcies a canvis en l’alimentació.

Barcelona és un lloc atractiu per als dissenyadors i té escoles i centres universitaris de prestigi. La modernitat atrau la modernitat, però l’aparell empresarial ha de ser capaç de consolidar-los. La combinació de precarietat i estímuls porta a redefinir la professió i les maneres de fer, tal com demostren Alex Trochut, Marta Altés i Ariadna Serrahima.

fleMenjar flexitarià –vegetarianisme més peix–, elaboració de pa mitjançant tècniques tradicionals i amb un enfocament innovador, i pagesia rigorosament ecològica són algunes de les propostes que obren perspectives en l’àmbit gastronòmic a Barcelona i la seva àrea.

Josep Carner, Galyn Norwood i Jordi Sánchez Forés són tres dels divuit estudiants de Barcelona que han pres part en un projecte del CERN –el laboratori europeu de física de partícules– per desenvolupar productes nous a partir de la ciència.

La creació d’un videojoc és una feina col·lectiva en què cada membre de l’equip de desenvolupament aporta la seva mirada particular. Andreu Taberner, Rubèn Farrús i Kevin Cerdà són tres autors de videojocs que han mostrat el seu talent en les obres que han fet i per això són reconeguts arreu del món.

Jordi Morató, Neus Ballús i Carlos Marqués-Marcet són uns joves cineastes catalans que s’han revelat poderosament amb el seu respectiu primer llargmetratge, que els ha fet guanyar premis i els ha dut a voltar món per presentar-lo en festivals.

Joves, inconformistes i amb les idees clares. Santi Pozo, Adrià Recasens i Jordi Valls són tres dels escollits per imaginar el futur de Barcelona, per explorar què ens defineix com a ciutat i com a societat. Representen, segons Bibiana Ballbè, comissària de Fàbrica Futur Barcelona, moviment en què participen, el talent emergent de la capital catalana. Memoritzeu-ne els noms perquè en sentirem a parlar.

Tancar els ulls és un acte reflex que fem quan sentim bona música ja que, de manera inconscient, volem desenvolupar al màxim el sentit de l’oïda. La ceguesa d’Ignasi Cambra l’ha fet més proper a les tecles i li ha imprès un caràcter temperamental que ha passejat per sales d’arreu de Catalunya, Espanya, Rússia, Japó i els Estats Units, on ja fa set anys que es forma.

Amb la seva veu de mezzosoprano, Marta Rodrigo dedica la vida a cultivar la música amb criteris històrics, que té en compte les condicions en què s’interpretava en el moment en què va ser composta. Per tant, els instruments són de l’època o rèpliques i es tenen en compte les qualitats del so del moment històric. Rodrigo és una cantant que s’ha format a Catalunya, Bèlgica i Alemanya i és el duo del llaütista Andreas Martin.

Joan Bagés s’autodenomina artista sonor, un concepte que, considera, reflecteix d’una manera més completa la tasca del creador musical d’avui, ja que entén la seva obra com un projecte transversal, interdisciplinari, paral·lel al concepte d’artista visual i que queda lluny del compositor que desenvolupava una tasca artesanal.

Primer els cuiners van aixecar la cuina d’avantguarda catalana al punt més alt del prestigi internacional. Després els viticultors van aportar uns vins de gran qualitat com a expressió del terrer. I ara els sommeliers tanquen el cercle fent que aquesta cuina i aquests vins arribin ben explicats als comensals.

Abans de dedicar-se a l’emprenedoria, Rubèn Garcia va treballar en l’àmbit de la investigació durant un any a la Universitat de Twente (Països Baixos). Però tenia ganes que la seva carrera professional fes un tomb: feia de químic, encara que

El món del disseny va atrapar aquesta artista brasilera a l’edat de sis anys: “Era molt petita, però ja m’agradava fabricar-me les joguines i feia regals per a tota la família. D’alguna manera, ja tenia clara la meva vocació, però

Després de passar per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, viatjar cap a Suècia –a l’Institut de Tecnologia de la Universitat de Lund–, ser becat per la NASA per participar en el programa “Space for Living – Living in Space”, desenvolupat

Víctor Bautista, creador de l’aplicació Social Diabetes

Fa dos anys i mig Víctor Bautista va saber que patia diabetis mellitus. A partir de llavors, la vida li va canviar per complet. Però el Víctor, lluny d’enfonsar-se, va saber treure partit de la seva professió d’informàtic per millorar la qualitat de vida dels diabètics.

Per a Francesc Sistach, la joventut és més en l’actitud que en l’edat, ja que en plena quarantena aquest enginyer informàtic va decidir muntar la seva start-up. I potser el motiu de la joventut d’esperit del Francesc és la Sara, la seva filla de set anys, amb un autisme sever detectat als pocs mesos de vida.

Amb gairebé una dècada d’aventures empresarials, als vint-i-cinc anys Marc Cercós ja és un emprenedor experimentat. Va ser el nen prodigi –al costat de Pau Garcia-Milà– de la informàtica catalana amb eyeOS, l’escriptori que s’instal·la en un servidor i que permet operar-hi des de qualsevol ordinador. El van crear amb tot just divuit anys, quan ningú no havia sentit parlar encara d’informàtica al núvol.

A Catalunya, durant força anys, la innovació, l’experimentació, el risc en teatre ha consistit a vestir els personatges de Hamlet amb una americana blanca i fer-los cantar davant d’un micròfon. La modernitat és això, ens deien, i el públic aplaudia

Fa tres anys la Marta Cerdà Alimbau va anar a Nova York a buscar-se la vida amb el book sota el braç. Havia guanyat el premi ADC Young Guns, havia treballat a Londres i Berlín i començava a tenir un

Tot Pedrals fa paret

Enric Gomà

Fa aquella angúnia repetir el que tothom comenta de Josep Pedrals, que és un jove poeta, com si anunciessin la Setmana Jove d’El Corte Inglés: moda texana, sonets agosarats, alegria poètica, etc. Entesos, Pedrals neix a Barcelona el 1979, i

El nom de Jacob Suñol no suggerirà res a la majoria de persones que llegeixin aquestes línies. Ni tampoc el de Pere Vallès o el d’Ana Izquierdo. Però són persones importants. La recuperació econòmica té milers d’herois desconeguts. Persones que es juguen el patrimoni per tirar endavant el seu projecte, generar creixement i llocs de treball. Són els emprenedors.

Sònia Fernández Vidal

Com li va passar a Einstein, Sònia Fernández-Vidal va començar en la física quàntica perquè no sabia que fos difícil. Tampoc no va pensar en el seu moment que fos impossible arribar a investigar al CERN (el temple de la

Òscar Tomico

Els objectes que ens envolten són una part tan important del nostre món que, de vegades, ni tan sols ens adonem que transformen les nostres vides. El disseny de les eines i les màquines, per exemple, no només facilita o

Mercedes Ballcels

“Qui ha dit que les enginyeries no atreuen les noies?”. L’enginyera Mercedes Balcells, pionera de la biomecànica i investigadora d’elit al Massachusetts Institute of Technology (MIT), es fa aquesta pregunta i s’assenyala a si mateixa, perquè ella és la prova

Expliquen que fins i tot José Luis Rodríguez Zapatero, en l’última època de la seva etapa al capdavant de la Moncloa, va visitar YouTube per veure Espanyistan. Aquest país se’n va a la merda, el vídeo d’animació (també n’hi ha

Mar Coll, complint promeses

Oriol Rodríguez

La seva carta de presentació dins del món del cel·luloide, Tres dies amb la família, cinta estrenada el 2010, la va destacar com una de les grans promeses del cinema català. Una magnífica opera prima amb què la cineasta Mar

Estimulants Bankrobber

Oriol Rodríguez

Encara que sempre romandrà la llegenda que es van negar a publicar el primer disc de Manel, a Marçal Lladó (Girona, 1978) i Xavier Riembau (la Bisbal d’Empordà, 1975) se’ls recordarà per haver creat la discogràfica Bankrobber, un dels segells