Quant a Carla Alsina Muro

Poble Sec Feminista

Una experiència pionera al Poble-sec

Entitats i col·lectius del barri del Poble-sec van crear el 2015 un protocol, la Guia per a unes festes feministes, per prevenir les agressions sexistes a la festa major i reaccionar-hi adequadament. Es pretén fer extensiva la guia a qualsevol espai d’oci del barri i a la vida quotidiana.

Foto: Arianna Giménez

El masclisme és un dels grans obstacles per al lliure gaudi de la festa i per a la convivència entre les persones.
Foto: Arianna Giménez

L’any 2015 algunes entitats i col·lectius del barri del Poble-sec vam decidir abordar el masclisme a la festa major, entenent el masclisme com una de les grans problemàtiques que impedeixen el lliure gaudi de la festa i la convivència de les persones.

Ens trobem davant d’un fenomen complex, atès que, quan volem assenyalar i definir la violència sexista, sovint se’ns fa difícil establir un límit clar entre les violències física, psicològica i sexual. Per exemple, entenem que evitar llocs o situacions per por de ser atacades físicament o sexualment és un efecte de la violència sexista, perquè suposa un condicionament de la llibertat de moviments de dones, lesbianes i trans.

No hem de perdre de vista que l’objectiu últim de les diferents agressions masclistes és evidenciar qui ostenta el poder i, per tant, qui es troba en una posició de privilegi en la nostra societat. Aquest fenomen ordena jeràrquicament no tan sols les relacions entre les persones, sinó també l’espai públic, l’economia i la política.

Davant d’una realitat de la cultura de la violació, nosaltres defensem la cultura dels afectes, és a dir, una cultura que té en compte la interrelació amb l’altre des del bon tracte i la llibertat d’opcions. A més, entenem que el consentiment ha de ser explícit i lliure, i que sempre va associat a pràctiques, situacions i persones determinades.

La violència masclista no és fruit de situacions casuals, individuals i íntimes, sinó que és una conseqüència de la societat patriarcal. Per aquest motiu, la resposta que cal donar-hi no és aïllada, sinó organitzada i col·lectiva.

El document que havia de donar resposta a aquesta situació construint una cultura de festa major lliure de masclisme el vam anomenar en un inici “protocol”. Va sorgir com a iniciativa de diferents entitats del Poble-sec per decidir col·lectivament com havia de ser la festa major. Durant dos anys ens hem organitzat en el marc del col·lectiu Poble-sec Feminista per construir-lo i fer-lo extensiu a tot el barri.

L’any 2016 el procés va guanyar el Premi contra les Violències Masclistes que atorga l’Ajuntament de Barcelona amb motiu del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, que se celebra el 25 de novembre.

En el projecte, del qual es va fer ressò el pregó de la festa major de l’any 2016, vam aconseguir implicar vuit entitats locals gràcies a un treball de sensibilització sobre la necessitat d’afrontar el masclisme de manera col·lectiva. Des de llavors hem aconseguit crear un espai unitari de festa amb totes les entitats adherides al protocol. Havent començat per la festa major com a espai de trobada comunitària, la nostra voluntat és fer extensiva la proposta a tots els espais d’oci del barri, oberts o tancats, i alhora a la nostra vida quotidiana a l’espai públic.

El doble objectiu amb què treballem respon a les dimensions individual i col·lectiva de les agressions sexistes en espais d’oci. Per una banda, abordem la dimensió col·lectiva des de l’àmbit de la cultura i, per tant, des de l’imaginari de la mateixa festa. L’objectiu és vetllar i treballar per una festa major feminista, i això vol dir promoure un canvi de paradigma cultural pel que fa als continguts de la festa i també en l’àmbit de les relacions humanes que s’hi donen, els missatges que es llancen, la disposició de l’espai, els tipus d’activitats programades tenint en compte les diferents edats i procedències, etc.

Foto: Arianna Giménez

Evitar llocs o situacions per por de ser atacades suposa un condicionament de la llibertat que és també un efecte de la violència sexista.
Foto: Arianna Giménez

Per altra banda, ens ocupem de la dimensió individual de la vivència de la festa i en aquest sentit ens marquem com a objectiu transversal l’apoderament de les persones davant de les agressions sexistes. La idea és garantir que la festa esdevingui un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió masclista, les persones afectades se sentin amb prou confiança per fer-hi front per elles mateixes o disposin de punts de suport per denunciar aquestes situacions. La prevenció inclou xerrades per explicar què es pot considerar una agressió sexista i com identificar situacions de violència, posant èmfasi en els conceptes de límit i consentiment.

Dos anys després de l’inici d’aquest projecte per promoure la perspectiva de gènere a la festa major, hem cregut oportuna una revisió del procés i hem reescrit el document marc, la Guia per a unes festes feministes, que vam presentar actualitzada a finals del mes de maig.