Conviure amb un animal de companyia és un dret, però també implica assumir una sèrie d’obligacions per satisfer les seves necessitats, tant físiques com emocionals, i per respectar els drets i el benestar de les altres persones.

Els drets dels animals es complementen amb un seguit d’obligacions que els seus propietaris contrauen amb ells i amb el conjunt de ciutadans pel simple fet de tenir-los: és el que s’anomena tinença responsable. A la imatge, un gos viatja a la cistella de la bicicleta de la seva mestressa, al passeig de Gràcia.
Foto: Vicente Zambrano

Barcelona és una ciutat compromesa amb el benestar animal, fet constatable per la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs i perquè és la primera ciutat catalana on es va desterrar totalment el sacrifici.

Aquest compromís comença fa dos decennis, més en concret l’any 1996, amb la constitució del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, mesura a la qual va seguir, dos anys després, la Declaració municipal per la convivència i els drets dels animals, que reconeix que “tots els animals, sigui quina sigui la seva espècie, tenen dret a ser respectats. No han de ser víctimes de maltractaments, d’esforços desmesurats, d’espectacles violents ni actes cruels que els comportin patiments físics o psíquics”.

L’any 2003 es van prohibir els sacrificis a la gossera municipal, que va passar a dir-se Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAACB), la presència d’animals salvatges als circs i les curses de braus. Aquestes prohibicions es van recollir a la primera Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals, que el 2014 es va reformular per reconèixer els seus drets.

És important fer ressaltar que, per iniciativa del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, tota la normativa d’aquest àmbit es va refondre en una sola ordenança, que atorga una gran rellevància a la consideració dels animals com a bé jurídic que cal protegir, i reflecteix el compromís de fomentar una millor comprensió i una bona convivència entre els humans i les espècies lliures, semidependents i en captivitat que viuen al terme. A més, els drets dels animals es complementen amb els deures dels seus propietaris.

Tot i que a l’ordenança s’incrementen les actuacions per sensibilitzar les persones propietàries d’animals domèstics de les seves obligacions i responsabilitats –tant amb relació als animals com pel que fa al manteniment de les normes d’higiene i la convivència amb la resta dels ciutadans–, amb això no n’hi ha prou. Fomentar el benestar animal no es pot fer només mitjançant la normativa, sinó que cal que la ciutadania es conscienciï sobre la responsabilitat que hi té. Per tenir animals s’han de complir uns mínims que garanteixin el benestar tant de les persones com dels mateixos animals. Són les persones posseïdores d’un animal les responsables de mantenir-lo d’acord amb les normes de convivència, evitant comportaments incívics que puguin molestar la resta de la ciutadania. Per facilitar la millora de la convivència mútua i dels nivells de civisme, hem iniciat un procés d’adaptació de l’espai públic amb mesures que garanteixin aquesta convivència juntament amb la seguretat dels animals.

Una de les mesures que es van incorporar a l’Ordenança de 2014 és l’obligació de portar els gossos lligats, mesura motivada per l’elevat nombre de gossos que es perden a Barcelona –la pèrdua és una experiència traumàtica, tant per a l’animal com per al propietari, i suposa un risc evident per a la vida del primer–, pel gran nombre de gossos existent i per la diversitat d’usos de l’espai públic. Els animals, a més, estan sotmesos a estímuls que poden provocar conductes espontànies perilloses per a la seva pròpia seguretat, la d’altres gossos i la de les persones. L’aplicació d’aquesta mesura està vinculada al desplegament d’actuacions en tots els districtes per destinar equipaments al lleure dels gossos, llocs on puguin anar sense lligar, així com per identificar zones d’usos compartits en franges horàries. La combinació d’aquestes dues actuacions té com a objectiu aconseguir un ús de l’espai públic compartit plural, respectuós i consensuat. Els gossos potencialment perillosos sempre han d’anar lligats i amb morrió, tal com estableix la Llei 10/1999.

Conviure amb un animal de companyia és un dret, però també implica assumir una sèrie d’obligacions per satisfer les seves necessitats, tant físiques com emocionals. Moltes de les situacions injustes envers els animals es produeixen per falta de temps, d’informació i de compromís de les persones que en són responsables. Viure i conviure amb un animal implica donar-li aliment i atenció sanitària (desparasitar-lo, ­desinsectar-lo, vacunar-lo, esterilitzar-lo…), però també atendre les seves necessitats emocionals, estimar-lo perquè se senti integrat al grup familiar i, sobretot en el cas dels gossos, facilitar-ne la relació amb els congèneres i evitar-los l’aïllament.

Les colònies de gats

Uns altres animals de companyia que conviuen amb els humans a l’espai públic o privat són les colònies de gats ferals, convenientment esterilitzats, que formen agrupacions controlades. Aquestes colònies les gestiona l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de les entitats protectores. El model de les colònies controlades de gats –formades per grups que ja convivien en aquell espai– permet gaudir de la presència dels felins al mateix temps que s’alleugereixen els problemes de superpoblació. La conversió en colònia d’una sèrie de grups de gats requereix capturar-los amb l’objectiu de sotmetre’ls a una revisió veterinària per descartar que no pateixin cap malaltia contagiosa; després se’ls esterilitza, se’ls fa una petita marca a l’orella per identificar-los i se’ls retorna a l’espai on van ser capturats. Això permet que, posteriorment, les entitats protectores en tinguin cura i se’n preocupin i col·laborin quan calgui reubicar alguna de les colònies. De vegades sorgeix la necessitat de desplaçar-les a altres punts, bé perquè els voltants estan afectats per obres, o bé d’acord amb programes de foment de la biodiversitat en altres barris.

Al jardí de Ferran Soldevila, al recinte històric de la Universitat de Barcelona –a la imatge–, hi viuen gats ferals acostumats a la presència humana. En diversos indrets de la ciutat hi ha colònies d’aquests gats gestionades per l’Ajuntament i les entitats protectores.
Foto: Vicente Zambrano

El model de les colònies controlades de gats situades en un punt concret elimina les molèsties (miols en períodes de zel, baralles…) i redueix els riscos sanitaris per als animals i per als veïns. Per aquesta raó és molt important que ningú els faciliti aliment fora de les zones controlades. Els animals controlats acostumen a menjar pinso sec; donar-los altres aliments pot posar en risc la colònia, i a més fomenta el creixement d’altres poblacions d’animals. Aquest problema darrer afecta especialment les colònies de gats situades a les zones d’influència del Parc Natural de Collserola, que atrauen els senglars. L’habituació als entorns urbans d’uns animals salvatges com els senglars suposa un risc, tant per a les persones que alimenten la colònia com per als felins mateixos. Per aquest motiu estem provant sistemes d’alimentació que impedeixin l’accés dels senglars.

Les polítiques sobre drets dels animals impulsades des del govern de la ciutat promouen l’harmonia entre animals i persones i posen a disposició del ciutadà les eines necessàries per aconseguir-la. No obstant això, els ingredients fonamentals per a un bon grau de convivència cívica són la tolerància i el respecte mutu entre les persones que viuen amb animals i aquelles altres que no.