Les persones que ens trauran de la crisi

El nom de Jacob Suñol no suggerirà res a la majoria de persones que llegeixin aquestes línies. Ni tampoc el de Pere Vallès o el d’Ana Izquierdo. Però són persones importants. Sovint sentim a dir que el guanyador d’unes eleccions serà l’encarregat de treure’ns de la crisi. Però aquesta crisi és tan profunda que els grans lideratges s’estan revelant insuficients. Cal refer-nos de baix a dalt.

© Fabiola Llanos
Jacob Suñol, un dels creadors de Medtep, plataforma tecnològica per emmagatzemar les dades sanitàries dels pacients.

La recuperació econòmica té milers d’herois desconeguts. Persones que es juguen el patrimoni per tirar endavant el seu projecte, generar creixement i llocs de treball. Són els emprenedors, un grup creixent de persones amb ganes d’avançar i contribuir a la recuperació econòmica des de la seva petita (o mitjana, o gran) empresa. Jacob Suñol, Pere Vallès i Ana Izquierdo són, per diferents motius que explicarem més endavant, representants d’aquesta generació que ens haurà de treure de la crisi.

Catalunya és un país on cada vegada s’ofereixen menys feines, cosa que dificulta la recol·locació del creixent nombre de persones que queden a l’atur (prop de 650.000 a l’hora d’escriure aquestes ratlles). Per això, cada cop més persones es llancen a crear la seva pròpia empresa: si ningú no els dóna feina, se’n donen a si mateixes. El 2011 gairebé set de cada cent adults catalans (6,8%) estaven involucrats en la creació d’empreses –la xifra suposa un 35% més que l’any anterior, i es preveu que torni a augmentar quan es coneguin les dades del 2012. Per tant, a Catalunya hi ha proporcionalment més emprenedors que al conjunt de l’estat (5,8% de mitjana) i que en alguns països considerats de referència, com Suècia (5,8%), Finlàndia (6,3%) o Dinamarca (4,6%), segons el Global Entrepreneurship Monitor.

Però queda molt camí per córrer. Encara som lluny de la taxa d’emprenedoria que es registra a països com Holanda (8,2%), el Regne Unit (7,3%) o els Estats Units (12,3%). A més, segons l’últim informe Doing Business del Banc Mundial, Espanya és el 136è país del món segons la facilitat de crear una empresa, per darrere de països com l’Afganistan, Kosovo, el Marroc o Zàmbia. “Espanya no és Uganda”, va dir Mariano Rajoy al ministre Luis de Guindos en un famós missatge mentre es negociava el rescat a la banca espanyola. Faríem bé de mirar-nos aquestes estadístiques.

És evident que una legislació més favorable seria de gran ajuda per a les persones que desitgen impulsar una empresa. De fet, Rajoy va prometre en campanya electoral que “una de les primeres coses que faria” seria aprovar una llei d’emprenedors, cosa que no ha fet en el seu primer any de mandat.

Però també és cert que l’emprenedoria implica una certa falta de por d’arriscar (en diferent grau en funció de la dimensió del projecte i de la situació personal de cadascú) i que aquest canvi de mentalitat no es pot modificar de la nit al dia, sinó que només pot ser producte d’un canvi cultural.

“D’aquí a un any potser ja no existirem”, afirma amb fredor el jove Jacob Suñol, un dels emprenedors que esmentàvem al principi de l’article. Suñol és un dels exponents d’aquesta cultura emprenedora que té poca por del fracàs. Ell és un dels creadors de Medtep, una plataforma tecnològica on els doctors i els pacients poden emmagatzemar l’historial mèdic i la informació de tipus sanitari. Fa un any i mig que Suñol treballa sense cobrar ni un euro per desenvolupar Medtep, però no expressa temor davant d’un possible fracàs del seu primer projecte emprenedor. Nascut el 1985, encara té una edat en què pot viure a casa dels pares, cosa que li permet tenir poques despeses. Evidentment, la seva intenció és que el projecte triomfi i que acabi donant-li beneficis, però, si no és així, considera que no serà dramàtic.

Aquesta mentalitat, molt pròpia de Silicon Valley –la Meca de l’emprenedoria–, contrasta amb la manera de ser tradicional de l’empresariat català, sovint poruga. L’empresa catalana de tota la vida prefereix ser més conservadora: no li agrada arriscar-se a sortir a borsa per no perdre el control de la companyia o exposar-se als mitjans de comunicació. Catalunya té desenes de grans empreses desconegudes per a la majoria dels ciutadans. Sabeu que aquí tenim una de les líders mundials en producció d’acer? L’empresa es diu Celsa, però és molt possible que no n’hagueu sentit mai a parlar. I com aquesta, moltes més. Són els anomenats campions ocults. És possible que l’escassa reputació que té a Catalunya la figura de l’empresari estigui relacionada amb aquesta tendència al camuflatge, com si tinguessin alguna cosa per amagar.

© Fabiola Llanos
Pere Vallès, responsable de Scytl, que va gestionar el vot electrònic a les darreres eleccions dels EUA.

Tot i que és cert que l’emprenedoria està vivint un petit boom a Catalunya a causa de la crisi, no es pot dir que sigui un fenomen estrictament nou. De fet, els campions ocults que esmentàvem van ser impulsats per emprenedors ja fa dècades. Ara, simplement, està rebrotant una cosa que ja havia existit. Però fins i tot en els anys de boomeconòmic, quan manava el diner fàcil i les ganes d’emprendre es van apaivagar, hi va haver catalans que van crear empreses innovadores que avui dia, quan a tothom li van malament les coses, donen el seu fruit. És el cas de Scytl, una empresa que dóna suport tecnològic perquè els ciutadans puguin votar electrònicament.

Scytl va néixer el 2001 i el darrer novembre ha protagonitzat el seu projecte més ambiciós: gestionar el vot electrònic als Estats Units, la primera potència mundial. L’empresa va ser creada per l’enginyer informàtic Andreu Riera, ja desaparegut, i ara l’encarregat de dirigir la compa­nyia és Pere Vallès, que ja va agafar les regnes de la compa­nyia quan Riera encara era viu. Scytl, que va facturar 14,5 milions d’euros el 2011, té una quota de mercat mundial del 80% al sector. Hi ha molts països que no permeten el vot electrònic (Espanya, sense anar gaire lluny) i, per tant, és un sector que encara està verd. Però Scytl, que s’encarrega d’encriptar els vots per assegurar que són secrets i que es comptabilitzen correctament, està millor preparada que ningú al món per liderar una nova manera de votar que impedeixi, per exemple, que un català que resideix a Nova York es quedi sense poder participar a les eleccions del seu país, com va passar als comicis catalans del 25 de novembre.

A part dels lògics obstacles que la crisi planteja a les empreses, el món emprenedor català ha de solucionar un altre problema específic: la falta de dones. Les empreses han estat tradicionalment un àmbit molt masculí, especialment entre les seves cúpules dirigents. I això s’accentua a les start-ups, és a dir, les noves empreses tecnològiques. Part d’això s’explica per la poca atracció que senten les dones pels estudis tecnològics: només un 3% de les que cursen estudis universitaris opten per carreres tecnològiques, enfront del 13% dels homes. A la incubadora de La Salle Technova, per exemple, només un de cada cinc emprenedors és dona.

© Fabiola Llanos
Ana Izquierdo, creadora de dues start-ups i del fons d’inversió Inveready, promou la participació femenina en la creació de noves empreses tecnològiques.

Ana Izquierdo, creadora de dues start-ups i del fons d’inversió Inveready, és una de les persones que a Barcelona estan intentant incrementar la participació femenina en la creació de noves empreses tecnològiques. És per això que ha creat el fòrum Ellas 2.0, una plataforma que intenta impulsar aquest objectiu promocionant empreses liderades per dones i creant sessions mensuals de networking al bar Velódromo. Les trobades que organitza serveixen perquè les emprenedores facin xarxa i “vegin que no estan soles”, cosa que els genera confiança en si mateixes. Izquierdo està convençuda que “cal donar visibilitat a les emprenedores d’èxit” perquè altres dones s’hi inspirin i vulguin seguir els seus passos.