Totes les Barcelones de l’Arxiu Municipal

Autobiografia de Barcelona: la història de la ciutat a través dels documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona

  • Daniel Venteo
  • Ajuntament de Barcelona / Editorial Efadós
  • Barcelona, 2013
  • 320 pàgines

“Fou en l’època del rei Jaume I, amb la constitució de l’incipient govern de la ciutat al segle xiii, quan els càrrecs municipals ordenaren de tenir cura de l’arxiu…” Així comença aquesta Autobiografia de Barcelona, un volum potent que ha escrit l’historiador Daniel Venteo, amb una introducció de Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament, que dóna vida a més de 550 documents que abracen més de vuit segles d’història. Aviat està dit.

Mitjançant escrits, gravats i fotografies recuperem la memòria i el govern de la ciutat, l’urbanisme i el desenvolupament econòmic…, la història gran, però també la del teixit associatiu i cívic, la de la gent, la dels barcelonins de sempre i la dels nouvinguts, els poderosos i els marginats, els rics i els pobres, les minories ètniques, els nens, la gent gran, les dones… Aquest llibre els fa parlar a tots. Veiem com viuen i treballen, com es diverteixen, com organitzen les seves lluites, sentim el batec col·lectiu.

El protagonista –o més ben dit, la protagonista– del llibre és la ciutat de Barcelona i la seva gent, però aquest protagonista és coral. Els protagonistes de veritat del llibre són els documents de l’Arxiu Municipal, testimonis indiscutibles d’aquesta memòria individual i col·lectiva.

Hem començat el viatge al segle xiii amb l’atorgament dels privilegis reials, els tributs i franquícies per comercialitzar amb altres territoris de la corona, amb els quatre paers, un consell assessor de vuit membres i una assemblea general que durant el regnat de Pere el Gran es va convertir en el Consell de Cent. Aquesta elit política pertanyia a famílies de prohoms com ara els Gualbes, els Fiveller o els Destorrent… D’aquesta època són també els documents de clergues i de senyors com a testimoni de les transaccions basades en el reconeixement de les propietats. Durant la Guerra de Successió, amb la supressió del sistema constitucional del Consell de Cent, es va instaurar un nou tipus de govern de caràcter castellà, el Ayuntamiento de Regidores…

Al volum hi trobarem il·lustracions del Llibre verd i el Llibre vermell, dues col·leccions que apleguen els textos legals amb què el Govern municipal defensava la seva autonomia, o d’El llibre dels salaris dels oficials municipals. També hi trobem referències a l’àrea d’influència fora de “l’hort i vinyet”, que anava de Montgat a Castelldefels, gràcies al carreratge i als dominis territorials o baronies… Una mena d’àrea metropolitana avant la lettre.

Als segles xvi i xvii hi va haver les primeres iniciatives per conservar aquests documents: el notari Esteve Gelabert Bruniquer va redactar el Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat; posteriorment, altres historiadors que van vetllar pel patrimoni van ser Antoni de Capmany de Montpalau (1742-1813), o ja més als nostres dies, Agustí Duran i Sanpere (1887-1975).

Durant l’actual període democràtic van tenir lloc la creació de la Xarxa d’Arxius Municipals i la descentralització administrativa, la posada en marxa de l’Arxiu Fotogràfic, la digitalització de fons… Tot això, en xifres, aclapara: 40 quilòmetres de documentació, 10 segles d’història, 60.000 usuaris, 200.000 documents, més de 10.000 préstecs. L’Arxiu s’ha obert a la ciutadania.

De Barcino a Barcelona coneixerem el Llibre del consolat de mar, l’expulsió dels jueus, l’eradicació del barraquisme al Somorrostro, els bombardejos, els atemptats –com el del rei Ferran el 1492, o, modernament, el d’Hipercor i el d’Ernest Lluch–, els avenços industrials, el ferrocarril Barcelona-Mataró el 1848, el tramvia el 1872, el metro el 1924, el primer automòbil –matrícula B-1, un Berliet–, el primer vol regular a Madrid el 1927 i el primer a Nova York el 1948. Les col·leccions zoològiques –de Martí Codolar a Floquet de Neu–, la visita d’Einstein el 1923 o la de Fleming el 1948 i la creació de l’Observatori Fabra el 1904… Tot això i molt més ho trobareu en aquesta extraordinària Autobiografia de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *