Incubant els designis empresarials

Amb 26 anys d’existència, Barcelona Activa s’ha convertit en un referent internacional en el camp de la promoció pública de l’emprenedoria. Actualment és una font d’oportunitats per a molta gent que ha perdut la feina o la veu perillar i que es planteja l’autoocupació com a alternativa.

© Juliet Pomés

És probable que Warren Buffett no tingui la més remota idea del que és Barcelona Activa, però tampoc no és descabellat pensar que en aquest cas també es compleix la teoria dels sis graus: una cadena de sis persones que relacionin el magnat nord-americà amb algun dels responsables que gestionen l’agència de desenvolupament econòmic de l’Ajuntament de Barcelona. No en va un dels grups participats pel multimilionari, Lubrizol Corporation, va comprar l’estiu passat Lipotec, una empresa catalana que té un lloc destacat en la història de la societat municipal que s’encarrega d’acompanyar els emprenedors novells en el seu intent de crear noves empreses.

Dins la Incubadora d’empreses Glòries, el primer dels tres vivers empresarials que Barcelona Activa ha desplegat a la capital catalana, pengen del sostre ordenades per anys uns centenars de plaques amb els noms de les companyies que s’han incubat en aquestes instal·lacions al llarg de més de 25 anys. El nom de Lipotec apareix a la primera.

Antoni Parente, un dels pares d’aquesta empresa biotecnològica, no ha oblidat pas aquells temps. Entre el 1988 i el 1992 ell i els seus socis van ocupar un dels mòduls d’aquelles instal·lacions i, més enllà del que va suposar “trobar un cau amb cara i ulls on presentar el projecte a les administracions i empreses estrangeres que s’hi interessaven”, Parente recorda que Barcelona Activa va ser útil en el desenvolupament de la seva exempresa: “L’experiència va ser positiva, perquè ens van ajudar a reflexionar sobre el que volíem fer quan ens vam posar a elaborar el pla de negoci, tot i que llavors nosaltres ja teníem 38 anys i les coses més o menys clares.”

Lipotec i Barcelona Activa van créixer en paral·lel i Parente continua vinculat a l’agència, ara com a ponent en algunes sessions de coaching amb grups de joves que volen seguir el camí de l’emprenedoria. “Amb el temps tot ha esdevingut molt més professional”, assenyala, subratllant l’oferta de cursos que s’han anat posant en marxa amb el pas dels anys. Avui la gamma és completa: des de tramitació i gestió de societats fins a sessions de cooperació empresarial, finançament, màrqueting o internacionalització. A aquestes càpsules formatives més genèriques s’hi afegeixen altres de més específiques per a determinats sectors, com són les noves tecnologies, les indústries creatives o el sector bio.

“Barcelona Activa vol donar una oferta de serveis als àmbits de l’empresa i l’ocupació per aconseguir més riquesa i ocupació per a la ciutat”, assenyala la directora executiva de Serveis a l’Empresa i l’Ocupació de Barcelona Activa, Susana Tintoré. Segons ella, l’organisme públic és molt més que un viver d’empreses. Amb el temps ha anat desenvolupant les seves activitats i ara també s’encarrega de ser un dels grans agents comercials de l’Ajuntament i vendre Barcelona com a marca de negocis en tot el món, per aconseguir captar talent i inversions internacionals. Fins i tot aprofita el filó de la Mobile World Capital de Barcelona per “crear una zona franca d’emprenedors al sector del mòbil”, com explica la directora executiva de l’entitat.

Amb 26 anys d’existència, l’organització s’ha convertit en un referent. Va ser el primer ens del seu tipus a Espanya i va esdevenir un model per a d’altres, com Madrid Emprende, creada ara fa set anys, i per a organitzacions d’altres comunitats autònomes que ara intenten posar-ne en marxa. Ha creuat fronteres per servir d’exemple a Monterrey (Mèxic) o Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i cada any hi arriben 200 delegacions interessades a conèixer la seva manera de funcionar.

Trampolí d’emprenedoria

Però, sobretot, Barcelona Activa és un trampolí d’emprenedoria que s’ha hagut d’anar adaptant als temps i als cicles econòmics. L’organització va néixer en un moment d’estretors econòmiques, ha viscut el més llarg període de creixement de la història de Catalunya i ara intenta ajudar en la crisi més profunda que les societats occidentals han viscut des de fa gairebé un segle. Tots aquests components es noten, com es nota també la retallada dels recursos públics que la fan rutllar. Actualment s’ha convertit en una font d’oportunitats per a molta gent que ha perdut el lloc de treball o el veu perillar i pensa en l’autoocupació per tirar endavant: l’emprenedoria forçada per la gran recessió. La meitat de les persones que hi arriben actualment perquè volen engegar la seva pròpia empresa estan a l’atur. Però aquesta no és una excepció, almenys a Catalunya. L’emprenedoria, abans lligada a la creació d’un segment de negoci destacadament nou, torna a créixer al Principat des del 2011 a causa de l’aparició dels aturats com a catalitzadors. En el cas de Barcelona Activa, també explicaria el fet que, des de l’inici de la crisi, el 2007, el nombre d’usuaris s’hagi duplicat i el de noves empreses creades gairebé s’hagi triplicat (de 713 a 1.700).

© Christian Maury
La seu de la Incubadora d’empreses Glòries, amb les plaques de les empreses que han passat pel viver.

Cada mes passen per les seves sessions informatives més d’un miler de persones, de les quals a la fi de l’any unes 2.500 acaben el seu pla d’empresa. Pel camí, la purga de projectes és important. “Hi ha enginyers que vénen amb una idea, que pot ser bona, però que potser no s’han plantejat des del punt de vista del mercat”, explica Tintoré. L’any passat Barcelona Activa va ajudar a crear 1.700 noves societats, una xifra destacable si es té en compte que les dades de l’Instituto Nacional de Estadística parlen de 6.416 societats creades a Barcelona en tot l’any, que haurien generat uns 3.200 llocs de treball nous.

L’assessorament inicial que ofereix, la formació dels futurs empresaris i l’acompanyament en la recerca de finançament i constitució de l’empresa contribueixen a fer que el percentatge d’èxit de les empreses que surten de les seves instal·lacions sigui més alt que la mitjana. Segons les dades de la institució, el 84% de les empreses que han comptat amb la seva col·laboració han superat els tres anys de vida, cosa que els dóna molta fortalesa per sobreviure.

La causa d’aquesta ràtio d’èxit és la retroalimentació. L’experiència acumulada durant anys ha fet que sigui una entitat reconeguda per les institucions, però també pels mateixos usuaris. I la forta demanda de serveis fa que l’estructura es vagi greixant de forma contínua per posar-se al dia. “Tot això ens dóna molt coneixement, però en el nostre cas el servei és per a tothom”, afirma Tintoré, evidenciant les diferències entre organismes públics i la iniciativa privada.

© Christian Maury
Pati del viver d’empreses del Parc Tecnològic Barcelona Nord. El mig centenar de firmes tecnològiques que s’hi acullen suposa la concentració empresarial més gran al nord de la ciutat.

Actualment Barcelona Activa té tres instal·lacions anomenades incubadores: uns mòduls amb uns serveis comuns que les empreses poden llogar durant un màxim de tres anys a un preu més baix que el de mercat si es té en compte la superfície neta compartida. Aquest model de lloc de treball compartit s’ha estès en els últims anys i ha atret l’interès de la iniciativa privada, que ha vist que la possibilitat de compartimentar espais i oferir-los a un cost assequible és preuada per una nova fornada de professionals que han sortit al mercat en plena crisi econòmica. Hi veuen una possibilitat d’engegar un negoci amb costos continguts i compartir experiències amb altres empresaris del mateix sector o d’altres.

En el cas de Barcelona Activa, el fet de llogar un espai es complementa amb una oferta diversa de cursos formatius i d’assessors disposats a respondre dubtes, que només són a unes passes de la seu social de l’empresa. Ara mateix hi ha unes 140 empreses que ocupen aquests metres quadrats, però podrien ser més si la superfície habilitada fos més gran. Hi ha llista d’espera i des de l’organisme asseguren que fan el possible per limitar-hi l’entrada, per no jugar amb les expectatives dels futurs empresaris.

En els últims anys l’organització ha posat en marxa una estructura que permet crear societats limitades a baix cost, fet que li ha permès convertir-se en el punt d’Espanya on es creen més societats limitades.

Programa de reciclatge d’empreses

L’última pensada ha estat la de donar força a un mercat de compra i venda de microempreses. Bancs d’inversions i companyies especialitzades s’han dedicat durant anys a trobar compradors de mitjanes i grans empreses que en algun moment es posaven a la venda, però aquest tipus d’intermediaris s’ha trobat a faltar en el cas de negocis més petits, cosa que ha provocat que no hi hagués ni mercat. Amb l’objectiu de remeiar aquesta manca, Barcelona Activa intenta assumir com a propi el programa Reempresa, iniciat per la patronal Cecot, i que no és més que una borsa de petites empreses que estan en venda o en el procés previ al tancament tot i ser negocis rendibles. En molts casos es tracta de persones a punt de jubilar-se que no han trobat ningú que vulgui continuar la seva carrera i en d’altres casos es tracta simplement de gent que vol donar un tomb a la seva vida. Fins ara el problema era que ningú no s’havia plantejat la possibilitat de trobar nous empresaris.

“Proposem crear un sistema nou: reciclar empreses que funcionen mitjançant la trobada d’un reemprenedor”, assenyala Albert Colomer, director del programa, que assegura que aquest tipus d’iniciatives funciona en altres països europeus i, en canvi, no s’havia intentat mai posar en marxa a Espanya. Colomer remarca que està previst que en la pròxima dècada uns 120.000 empresaris es jubilin i que darrere d’aquesta estadística hi ha centenars d’oportunitats. Després de trobar 650 empresaris disposats a cedir la seva companyia i uns 600 a emprendre el seu propi negoci durant els últims tres anys, Reempresa ha aconseguit tancar seixanta acords. El preu mitjà de cada operació, uns 25.000 euros, dóna una idea del tipus d’empresa que s’està oferint. I Colomer està segur que la incorporació de Barcelona Activa en el projecte, que obrirà punts d’informació a les seves instal·lacions, donarà més corda a Reempresa: “Ara entrem en el rovell de l’ou.”

La qüestió és saber quins dels deu mil potencials emprenedors que passen cada any pels centres de l’agència municipal han de començar de zero o poden gestionar una companyia que ja està funcionant. Segons les dades que té Colomer, extretes de casos similars en altres països europeus, un de cada cinc usuaris de Barcelona Activa podria servir per a Reempresa. “Els hem de localitzar i veure si els pot anar bé donar continuïtat a la feina que uns altres van començar uns anys abans”, afirma el responsable de Reempresa.

Daniel C. Sánchez

Periodista

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *