Innovació compartida a la ciutat oberta

Sota el lideratge de Barcelona, el projecte iCity s’està convertint en el laboratori europeu per a la creació de serveis aprofitant els sistemes públics d’informació.

© Eva Vázquez

Una ciutat avançada no és aquella en què els pobres es poden moure amb cotxe, sinó una en què fins i tot els rics usen el transport públic”. Enrique Peñalosa, exalcalde de Bogotà.1

Estem immersos en una profunda crisi econòmica i social que provoca un replantejament de bona part dels fonaments del que coneixíem fins ara com a “estat del benestar. Els ciutadans reclamen un paper molt més important en la presa de decisions de les administracions públiques que els asón més properes, i exigeixen que els acords dels seus representants polítics tinguin una obertura i una transparència més grans. Aquest moviment es coneix com a “govern obert”.

Segons la Xarxa d’Innovació Pública,2 el govern obert és “un nou paradigma social en què ciutadania, entitats, partits polítics, treballadors públics i càrrecs electes poden participar i interactuar en el debat, la definició, la creació i l’avaluació de les polítiques de govern de manera directa”.

Però les administracions públiques no només es poden obrir des d’un punt de vista polític, és a dir, en qüestions essencialment lligades a la participació ciutadana, la rendició de comptes (accountability) i la transparència. També poden obrir altres actius que són molt importants de cara a millorar els serveis públics (i privats) que s’ofereixen als ciutadans. Un bon exemple són les accions d’obertura de informació o de dades (open data).

Com ha apuntat Ortiz de Zárate,3 l’obertura de dades per part de l’Administració pot ser de dos tipus: la que es fa amb finalitat democràtica (dades relacionades amb la rendició de comptes), i la de tipus econòmic (dades relacionades amb la innovació i el foment de l’economia).

Així, doncs, obrir les dades públiques no és només una qüestió política. La mesura també té unes repercussions econòmiques gens negligibles. Segons els ministeris espa-nyols d’Indústria, Energia i Turisme i d’Hisenda i Administracions Públiques, el valor econòmic del sector espanyol de la intermediació en la reutilització de dades públiques obertes era, l’any 2012, d’entre 330 i 550 milions d’euros.4

Però n’hi ha prou amb l’obertura de les dades públiques per cocrear serveis entre l’Administració pública i la resta d’actors socials? La resposta és categòrica: no n’hi ha prou. Ho prova el fet que actualment hi ha gairebé trenta portals d’open data a Espanya5 i, tanmateix, els serveis cocreats, amb o sense ànim de lucre, que utilitzin els més de set mil conjunts de dades ja obertes6 són pràcticament inexistents.

La infrautilització d’aquest actiu tan important es deu a diversos factors. En primer lloc, encara no s’ha obert un nombre suficient de dades; en segon lloc, l’oferta no s’adequa a la demanda existent, i, finalment, la fragmentació de l’oferta en diversos portals fa que, de fet, les dades es trobin en sitges independents les unes de les altres.

En el fons, però, el problema és que la promesa de les dades obertes no s’està complint. L’obertura de les dades públiques realment no està facilitant la cocreació de serveis, públics o privats, per part d’altres actors de la societat, essencialment ciutadania i empreses.

Caldria fer un pas més enllà i obrir també els sistemes d’informació que emmagatzemen aquestes dades. La diferència és cabdal. Estem parlant de permetre la interacció d’actors externs a l’Administració amb els sistemes d’informació públics –una interacció basada en la lectura i l’escriptura, però només en la lectura en el cas dels open data. Mitjançant la creació de plataformes que permetessin l’obertura controlada d’aquests sistemes d’informació es facilitaria la cocreació i això multiplicaria la seva utilitat. A més, s’homogeneïtzaria l’accés als sistemes esmentats sense necessitat de modificar-los, gràcies al desenvolupament d’un llenguatge d’accés únic.

Un bon exemple de plataformes que permeten l’obertura dels sistemes d’informació públics és la iniciativa europea iCity Project.7 Gràcies a iCity, els responsables dels sistemes, majoritàriament d’administracions públiques, poden obrir-ne determinades funcions, dissenyant i controlant en tot moment com s’hi accedeix, amb l’objectiu que actors externs al sector públic (ciutadans, empreses, etc.) en facin ús per desenvolupar serveis.

Sota el lideratge de Barcelona, en el projecte iCity ja participen ciutats com Cornellà, Saragossa, Londres, Bolonya, Gènova i Làmia (Grècia), i s’hi han interessat unes altres quinze metròpolis europees. D’aquesta manera s’està convertint en el laboratori europeu per a la creació de serveis basats en la utilització de sistemes públics d’informació, especialment urbans.

Ara mateix iCity és l’element principal que permet la interacció entre l’interior i l’exterior de les organitzacions públiques. De fet, gràcies a aquest diàleg, es proporciona a les empreses una manera de complementar els seus productes i de fer-los més atractius mitjançant l’explotació dels sistemes de dades de diverses ciutats, cosa que facilita la internacionalització dels seus serveis. En definitiva, la iCity Platform ha de fomentar la innovació i la creativitat en la definició, la creació i l’avaluació de serveis.

Referències
1 – MSN Noticias, 13/1/2011. “Enrique Peñalosa: ‘América Latina debe mirar más a Ámsterdam que a Miami’”.
2 – XIP (Xarxa d’Innovació Pública). Govern obert XIP Cat. Vídeo a YouTube.
3 – Alberto Ortiz de Zárate. “Social data: el papel de la Administración en la sociedad del dato”. Blog Administraciones en red.
4 – Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Estudio de caracterización del sector infomediario en España (edició del 2012).
5 – Fundación CTIC. “Public Dataset Catalogs Faceted Browser”.
6 – Marc Garriga Portolà. “Volumen actual de datasets abiertos en España”. Blog Caldo casero.
7 – Lloc web de la iniciativa iCity: http://icityproject.eu/.

Marc Garriga Portolà

Responsable d’engagement del projecte iCity

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *