La imatge turística de Barcelona s’ha gestat, des del segle dinou, a partir de dues forces de desig antagòniques. N’hi ha una d’involuntària, que no depèn dels barcelonins i que s’ha forjat a partir de la mirada dels forasters. En contrast, tenim la imatge que la ciutat ha volgut projectar al món.
Durant força temps, Barcelona només figurava al mapa dels viatgers perquè era la ciutat propera a Montserrat. Van haver de passar molts segles perquè tingués una imatge característica, o, més que no pas una, diverses, que la fessin atractiva per als forasters. I primer de tot va ser la Rosa de Foc, la ciutat revolucionària.
El turisme, en els moments de la seva eclosió a principis del segle xx, és concebut com un pretext per a la captació de capital econòmic, cultural i simbòlic. El projecte turístic de Barcelona esdevé part del seu projecte polític, fins i tot un element d’autoafirmació cultural i identitària. És el somni de la Gran Barcelona.
El turisme actua com a revelador dels dilemes que encarem. El debat actual ja no se centra en l’alternativa “turisme sí, turisme no”, ni tan sols en la necessitat de dissenyar un model de turisme responsable, sostenible i profitós. La qüestió ara és quina ciutat volem.
Cal que el turisme s’integri plenament en l’estratègia de govern del municipi, a fi d’abordar-ne la gestió des d’una perspectiva urbana global i transversal. Ha arribat el moment d’activar els valors d’un turisme i d’una ciutadania responsables.
Ens podem preguntar amb quin dret els autors de la nova campanya de promoció turística de Catalunya s’han sentit autoritzats a oferir tan alegrement el territori als forasters.
En la mesura que el nostre turisme es basa en la creació de llocs de treball mal remunerats, no tan sols crea poc valor, sinó que fa una redistribució favorable per als turistes i els empresaris turístics i perjudicial per a la resta de la societat. El model actual desemboca en un seriós conflicte.
Els processos turístics són causa i efecte de molts altres processos que operen com un rellotge. L’anàlisi dels efectes del turisme només és possible amb un estudi més ampli sobre l’estructura econòmica, social i cultural de la ciutat.
