Barcelona

Una plaça amb nom de joia

Gràcia és un barri de carrers petits i places a tot arreu, i la plaça del Diamant és un dels seus emblemes més antics. Situada en el que antigament es coneixia com el barri dels joiers, la plaça del Diamant deu el seu nom al regidor de la vila de Gràcia, Josep Rosell i Imbert, que es dedicava al comerç de pedreria i, quan el 1850 va urbanitzar aquesta parcel·la, va tenir la idea de batejar amb noms de pedres precioses els carrers i les places que encara existeixen: carrer de la Perla, de l’Or i del Topazi.

Literatura i memòria

Gravada a la memòria popular per la coneguda novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i la posterior adaptació cinematogràfica de Francesc Betriu l’any 1980, aquest és un racó entranyable de la ciutat on encara és possible seure en un banc i escoltar el cant d’alguns ocells mentre els nens juguen al mig de la plaça. En homenatge de la novel·la, l’any 1984 es va erigir l’escultura La Colometa de l’escultor Xavier Medina-Campeny, que representa la protagonista amb els seus coloms.

La simbologia de la plaça va prendre un gir inesperat l’any 1992, quan arran d’unes obres es va descobrir el refugi antiaeri que ocupa el subsòl. Construït a dotze metres sota terra pels veïns del barri durant la Guerra Civil, va donar refugi a més de dues-centes persones durant els nombrosos atacs que va patir la Gràcia industrial de l’època, plena de fàbriques que eren l’objectiu principal de l’aviació atacant. Aquest refugi formava part dels més de noranta refugis que hi havia al barri, i és un dels més grans dels 1.300 que es van construir a Barcelona, una de les primeres ciutats bombardejades sistemàticament des de l’aire en un conflicte bèl·lic. Avui dia, per recuperar la memòria, el Taller d’Història de Gràcia ofereix visites guiades per explorar l’indret, i val la pena apuntar-s’hi per descobrir l’entramat de túnels que el formen i que van salvar la vida de tanta gent.