El parc del Carmel

Ctra Carmel, 9999

Una part del parc duu el nom de jardins de Juan Ponce, en honor al veí Juan Ponce Perujo (1905-1989), que va aconseguir moltes millores per al barri. També hi ha un casal d’avis, una àrea de jocs infantils i pistes de petanca. I al centre del parc hi ha l’obra L’ordre d’avui és el desordre de demà (1999), de l’escultor escocès Ian Hamilton Finlay, feta amb pedra procedent de Montjuïc.

El santuari de Nostra Senyora del Carmel

A principis del segle XIX, el Carmel era una zona rural, amb unes quantes masies escampades, entre les quals destacava Can Móra, que llavors donava nom al turó conegut com la Muntanya Pelada. Però la construcció del santuari de Nostra Senyora del Carmel, entre el 1860 i el 1864, li va atorgar el nom actual. El petit temple es va aixecar per iniciativa de l’ermità Miquel Viladoms, i anys després es va ampliar amb una nova església de disseny més contemporani, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos Pascual. El 1875 es van construir les primeres torretes al turó, que amb el pas del temps van donar lloc al barri del Carmel.

Ben a prop del santuari hi ha l’ermita de Nostra Senyora de Fàtima, dos col·legis i dos camps de futbol. Al costat de l’escola Virolai hi ha el mirador de Joan Sales, situat al turó del Carmel, amb vistes de la ciutat.

El parc se situa al voltant del turó del Carmel, de 256 metres d’alçària. Està separat del Park Güell, dissenyat per Antoni Gaudí, pel camí de Can Móra, que fa de frontera entre els districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia.