‘Barcelona, la ciutat de les 300 llengües’

Diferents biblioteques de Barcelona

Des de 20/02/2024 al 21/03/2024

Cultura i llengua. Un cicle de xerrades i activitats gratuïtes amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna.

Barcelona s’ha convertit en una ciutat multilingüe. Diversos estudis apunten a la presència de parlants d’uns tres centenars de llengües, cadascuna de les quals vehicula i expressa pràctiques culturals i memòries no sempre prou conegudes i reconegudes.

Del 20 de febrer al 21 de març, el cicle Barcelona, la ciutat de les 300 llengües ens acosta a aquesta diversitat i ens fa reflexionar sobre la importància i la necessitat de protegir i garantir l’exercici dels drets culturals i lingüístics —sobretot en situacions en què les persones i comunitats de parlants es troben subordinades.

Consulteu la programació.

Diferents biblioteques de Barcelona

Població:
Barcelona

Barcelona s’ha convertit en una ciutat multilingüe. Diversos estudis apunten a la presència de parlants d’uns tres centenars de llengües, cadascuna de les quals vehicula i expressa pràctiques culturals i memòries no sempre prou conegudes i reconegudes. Aquest cicle ens acosta a aquesta diversitat i ens fa reflexionar sobre la importància i la necessitat de protegir i garantir l’exercici dels drets culturals i lingüístics —sobretot en situacions en què les persones i comunitats de parlants es troben subordinades.

Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer).

Cicle coorganitzat i coordinat pel CIEMEN i la Fundació pels Drets Col•lectius dels Pobles.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.


Taller infantil: tifinag, l’alfabet dels amazics

Dimarts 20 de febrer, a les 17.30 h, a la B. Bon Pastor. A càrrec de la Casa Amaziga de Catalunya.

L’amazic té un alfabet propi, el tifinag, que s’escriu d’esquerra a dreta i amb una antiguitat de més de 2.500 anys. Els tuaregs l’han preservat durant tot aquest temps al bell mig del desert. En el taller de cal•ligrafia tifinag aprendrem els rudiments bàsics de l’amazic i la pronúncia dels sons i sabrem com s’escriu en aquest alfabet mil•lenari.


Quines llengües parlem a Barcelona?

Dimecres 21 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Jaume Fuster. A càrrec de Pere Comellas, lingüista i professor de la Universitat de Barcelona.

El 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, data que commemora la matança, el 1952, d’un grup d’estudiants bengalís que reclamaven el dret a emprar la seva llengua. Partint d’aquell episodi, abordarem la importància de les llengües maternes i dels drets lingüístics i farem una panoràmica de la diversitat lingüística a Barcelona, ciutat on es compten al voltant de 300 llengües.


No hi ha un sol àrab, sinó molts: la diversitat d’una llengua enorme

Dijous 22 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Sant Pau - Santa Creu

El que coneixem com a àrab és, en realitat, un conjunt de varietats lingüístiques no sempre comprensibles entre elles. S’hi inclouen, entre d’altres, la dàrija del Marroc, el hassania del Sàhara o el shami de la Mediterrània oriental. Parlarem d’aquestes diferències, que sovint reflecteixen l’existència d’altres llengües a les zones on es parlen, i abordarem quina és la funció de l’àrab estàndard modern per articular aquest conjunt de parles.


La diversitat lingüística africana a Barcelona

Dilluns 26 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec d’Ernest Montserrat, lingüista.

Catalunya és un país receptor de comunitats lingüístiques africanes. Sobre les seves llengües pesen encara molts equívocs i desconeixement. Quantes llengües es parlen a Àfrica? D’on venen i com són les que es poden sentir a Barcelona? Quina és la relació complexa entre aquestes llengües, l’herència colonial, els seus estats d’origen i les seves societats?


Perses i kurds: un món literari mític

Dijous 29 de febrer, a les 18.30 h, a la B. Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot

Les llengües persa i kurda comparteixen un mateix origen i han generat uns corpus literaris que es compten entre els més destacats del món. Mites ancestrals, poesia i narracions èpiques expressen un llegat cultural extraordinari, la influència del qual explorarem en aquesta sessió. També abordarem la lluita del poble kurd per transmetre la seva llengua i literatura malgrat totes les opressions a què ha estat sotmès.


Sobreviure més de mil anys sense un estat: la llengua armènia

Dilluns 4 de març, a les 18.30 h, a la B. Ignasi Iglésias - Can Fabra. A càrrec de Seda Hakobyan, politòloga.

Si hi ha un poble en què la llengua s’ha hagut de refugiar en àmbits no estatals i, molt concretament, en la religió, aquest és l’armeni. A Barcelona, els armenis tenen presència, sobretot, a la zona nord de la ciutat, i dediquen part dels seus esforços, precisament, a mantenir la llengua a través de classes i activitats culturals i religioses. Parlarem sobre les característiques d’aquest idioma i veurem com s’ho han fet els seus parlants per desenvolupar-lo al llarg de segles i segles en condicions adverses.


Llengües i eines digitals: el cas de l’amazic

Dimarts 12 de març, a les 18.30 h, a la B. Trinitat Vella - J. Barbero. A càrrec d’Alp Öktem i Farida Boudichat, lingüistes.

Disposar d’eines com traductors automàtics, correctors en línia i assistents virtuals és cada cop més necessari per garantir el futur de les llengües. La irrupció de la intel•ligència artificial no ha fet sinó accelerar aquest procés. Però no totes les llengües tenen les mateixes possibilitats de ser-hi, i la seva exclusió del món digital és un perill ben real. Parlarem sobre aquestes desigualtats i abordarem un projecte que s’està duent a terme a Barcelona per afavorir el salt digital d’una llengua minoritzada: l’amazic.


Cartografia de l'ensenyament de llengües familiars a Barcelona 

Dijous 21 de març, a les 18.30 h, a la B. Poblenou - Manuel Arranz. A càrrec de Charo Reyes, antropòloga, filòloga i investigadora social, i Irene Kosanovic, llicenciada en Antropologia Social i Cultural (UAB). Amb la presència d’artistes i poetes plurilingües de la ciutat. 

En el marc del 21 de març, Dia Internacional contra el Racisme i Dia Mundial de la Poesia, compartirem els resultats d’un estudi i cartografia de projectes que impulsen l'ensenyament de llengües familiars no hegemòniques a Barcelona. Aquest estudi, promogut pel Programa Barcelona Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el grup de recerca EMIGRA de la UAB i Europa Sense Murs, pretén ser una eina per oferir claus per preservar els drets lingüístics de la seva població. També tindrem un tast poètic artístic plurilingüe com a forma de visibilitzar i honorar la poesia com a catalitzadora de transmissió de sabers i de sentits.