Jardins de Jaume Vicens Vives

Els parcs i jardins de la ciutat estaran tancats com a mesura preventiva per evitar la propagació de la Covid-19. Més informació

Torna

  • Jardins de Jaume Vicens Vives - Gener 2015
  • Jardins de Jaume Vicens Vives - Gener 2015
  • Jardins de Jaume Vicens Vives - Gener 2015
  • Jardins de Jaume Vicens Vives - Gener 2015
  • Jardins de Jaume Vicens Vives - Gener 2015

Mesures prevenció COVID19. Els parcs i jardins que tenen tancament, resten tancats. Els que no tenen tancament no es poden utilizar per lleure.

Passejar pels jardins permet refugiar-se de l'atrafegada, atapeïda i apressant activitat de l'avinguda Diagonal. Un dels atractius afegits és que podem contemplar un conjunt escultòric de 30 peces obra de Frederic Marès, que reprodueixen ossos, cérvols, isards, senglars, cabirols i cabres.

Història

Els Jardins de Jaume Vicens Vives van néixer com a jardins privats cap al final de la dècada dels seixanta, en ple desenvolupisme, en el marc d’una promoció immobiliària a la zona de la Diagonal, aleshores coneguda com a Barcelona.
El projecte del jardí fou encarregat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí i la decoració escultòrica a un també veterà Frederic Marès. L’any 1974 es van construir dues torres negres, projectades per Josep Antoni Coderch i Francesc Mitjans, que avui són la seu d’una entitat bancària. Els espais enjardinats privats s’han anat incorporant progressivament a la gestió i la propietat públiques.
L’espai dels jardins finalment es va dedicar a la figura de l’historiador Jaume Vicens Vives. El mes de juliol de l’any 2010 els jardins van ser remodelats per millorar-ne l’accessibilitat i es va , substituir l’antic camí amb escales per l’actual rampa.

Biodiversitat

La rampa que dóna accés al jardí ens condueix pels diferents espais. Són placetes arbrades amb diferents agrupacions d’arbres. Excepte les coníferes -sobretot pins (Pinus pinea i Pinus halepensis)- i alguns cedres de l’Himàlaia (Cedrus deodara), els arbres són de fulla caduca. Això fa que, durant la tardor i l’hivern, l’espai, ombrívol pel seu encaix entre edificis, aprofiti millor les hores de sol. Durant la primavera i l’estiu l’ombra està sempre garantida. En algunes de les placetes hi trobem tipuanes (Tipuana tipu) i acàcies (Shopora japonica) a la vora d’alzines (Quercus ilex).
A les zones arbustives, hi ha grans exemplars de pitòspors (Pittospoum heterophyllum), molt vells i grans, a la vora de piracants (Pyracantha coccinea), que reprodueixen l’estructura del sotabosc mediterrani i es combinen amb espècies aromàtiques, com la sàlvia (Salvia officinalis) i l’espígol, (Lavandula dentata).
Envoltant la resta de placetes encerclades per bancs trobem tamarius (Tamarix gallica), oms (Ulmus pumila), tells (Tilia tomentosa), troanes ( Ligustrum lucidum) i també algunes oliveres (Olea europaea). A la part més ombrívola dels jardins hi ha una palmera, una gran iuca (Yucca elephantipes), a la vora de tres pollancres (Populus alba) i dos grans pins.

Art i arquitectura

L’atri d’entrada al jardí és una placeta amb parterres centrals i laterals, que a una banda, retallen la vorera en ziga-zaga i condueixen el vianant cap a l’entrada del jardí. A prop de l’espai central, que durant molts anys reproduïa amb topiària el popular logotip bancari, i dels espais laterals trobem els tradicionals fanals de fosa en forma de lira, característics de la Diagonal. La restauració del bàcul de fosa i la remodelació de la lluminària, per fer-la eficient, que es va dur a terme durant el 2010, ha recuperat aquests fanals per a l’enllumenat viari.
A la part esquerra, enmig d’un parterre farcit d’arbusts mediterranis, ens rep el primer conjunt escultòric, obra de Frederic Marès. És una escena de caça amb un cérvol encalçat i abatut per una gossada. La peça, feta amb bronze, és visible des de la mateixa avinguda de la Diagonal. Un conjunt amb molt dinamisme i dramatisme, que contrasta amb la resta d’escultures, fins a 30, que estan escampades per l’espai.
Marès es va inspirar en la caça per fer el conjunt escultòric. Per modelar-les, Marès es va assessorar amb un expert caçador, el comte de Yebes. La raó per fer aquest insòlit homenatge a la cinegètica rau en què l’aleshores president del banc, que promovia la urbanització, Ignasi Vilallonga, era aficionat a la cacera.

Adreça:
Av Diagonal, 635
Districte:
Les Corts
Barri:
La Maternitat i Sant Ramon
Codi postal:
08028
Població:
Barcelona
Titularitat:
Centre públic

Seccions d'aquest equipament


Espai obert.
Altes accessos: c. Sabino de Arana i Gran Via de Carles III

Adreça
Av Diagonal, 635

Comparteix aquest contingut