Jardins de la plaça de Can Fabra

Torna

  • Jardins Plaça de Can Fabra - Maig 2015
  • Jardins Plaça de Can Fabra - Maig 2015
  • Jardins Plaça de Can Fabra - Maig 2015
  • Jardins Plaça de Can Fabra - Maig 2015
  • Jardins Plaça de Can Fabra - Maig 2015

La plaça de Can Fabra ocupa part dels terrenys de l'antiga filatura Fabra i Coats, de la qual es conserva l'edifici central. La recuperació de l'espai públic i la zona verda que l'envolta, executada en diferents fases, va sorgir d'una iniciativa dels veïns de Sant Andreu.

Can Fabra ha anat embastant en el decurs del temps els diferents espais que l’envolten. Una mena de vestit a mida que respon a diferents necessitats. Així, davant la biblioteca trobem una plaça pavimentada i una làmina d’aigua. A un dels costats hi ha un espai verd amb voluntat de jardí de barri. És un racó arrecerat del trànsit viari, amb una zona d’ombra i d’estada. Darrere de la biblioteca s’hi ubica un segon espai enjardinat, on el verd es distribueix de manera geomètrica, i esdevé un espai que es relaciona amb l’arquitectura que l’emmarca —l’edifici de la biblioteca— mitjançant rampes, parterres i pèrgoles que agafen el protagonisme.

Història

L’edifici, ara ja conegut com “Can Fabra”, que ocupava dues illes, entre la fàbrica de Sant Andreu i la Fàbrica del Rec, va ser construït a finals del segle XIX. L’any 1915 l’empresa tenia més de 1.500 treballadors i en el seu moment àlgid va arribar a donar feina a tres mil persones, majoritàriament veïnes de Sant Andreu. La iniciativa de recuperar la fàbrica per al barri va sorgir dels moviments veïnals. L’espai i l’enjardinament es va anar assolint en diferents fases.

El 1989 van començar les primeres plantacions. La zona enjardinada adjacent al carrer del Dr. Balari, la Font Cibernètica i la plaça dura que l’envolta es van acabar el 1995. Posteriorment, i coincidint amb la reconversió de l’edifici fabril en la Biblioteca Ignasi Iglésias, es va completar l’enjardinament de la part posterior de la biblioteca, l’any 2000. El resultat és la creació de dos àmbits diferenciats en la seva distribució i geometria.

Biodiversitat

Un grup de lledoners (Celtis australis) ens rep en entrar. A mà esquerra, la biblioteca i, a mà dreta, un jardí reclòs amb un estany i un pont xinès de fusta. Dins l’estany, hi creixen tres exemplars de xiprer dels pantans o xiprer calb (Taxodium distichum).
Vora l’aigua hi ha pins pinyers (Pinus pinea), xiprers, (Cupressus sempervirens) alzines (Quercus ilex) un om (Ulmus pumila) i lledoners (Celtis australis). També trobem cirerers d’arboç (Arbutus unedo), que gairebé són arbres, i un gran marfull (Virburnum tinus), feijoes (Feijoa sellowiana), troanes (Ligustrum lucidum) i aladerns (Rhamnus alaternus).
El segon espai enjardinat és el contrapunt al primer jardí, més naturalitzat. La part més propera a la biblioteca és un camí de llambordes que genera parterres geomètrics. Allà hi trobarem xiprers (Cupressus sempervirens), llorers (Laurus nobilis), Eleagnus pungens reflexa i pitòspors (Pittosporum tobira). També hi ha pollancres (Populus nigra), pins (Pinus pinea) i tipuanes (Tipuana tipu). En el límit amb el carrer d’Otger, el parc presenta una filera de bancs a l’ombra de les tipuanes i un conjunt de cinc pèrgoles amb enfiladisses: bignònia rosada (Podranea ricasoliana) i glicina (Wisteria sinensis) combinades amb rosers i rosa bànksia.

Art i arquitectura

Al davant de la biblioteca hi ha una làmina d’aigua, envoltada de gespa: la Font Cibernètica. Aquesta gran font ornamental va ser projectada per Ramon Llopart. És una font musical amb brolladors parabòlics i verticals que generen cortines líquides que formen figures. Telemàticament es controla el flux de l’aigua, la música i la llum per generar coreografies sincronitzades.
També és remarcable el jardí arrecerat amb forma de bala, amb un estany ovalat i el pont xinès de fusta. A l’interior del petit estany, hi creixen tres exemplars de xiprer dels pantans o xiprer calb (Taxodium distichum). Aquesta espècie creix en espais lacustres, és a dir, als llacs, estanys, aiguamolls i zones pantanoses. Per això és natural trobar-lo dins l’aigua mostrant les seves arrels aèries que sobresurten a la superfície per captar oxigen. Durant la tardor, la seva fulla es torna d’un color vermellós abans de caure. Aleshores, estany, pont i jardí formen una imatge tardorenca, d’inspiració oriental, en què els tons rovellats són els protagonistes.

Adreça:
C Segre, 24*31
Districte:
Sant Andreu
Barri:
Sant Andreu
Codi postal:
08030
Població:
Barcelona
Titularitat:
Centre públic


Espai obert.
Altres accessos: carrer del Doctor Balari i Jovany, carrer Otger i carrer de Sant Adrià

Adreça
C Segre, 24*31

Comparteix aquest contingut