Parc de la Vall d’Hebron

Torna

  • Parc de la Vall d’Hebron - Febrer 2015
  • Parc de la Vall d’Hebron - Febrer 2015
  • Parc de la Vall d’Hebron - Febrer 2015
  • Parc de la Vall d’Hebron - Febrer 2015
  • Parc de la Vall d’Hebron - Febrer 2015

La Vall d'Hebron és un punt de connexió entre la ciutat i Collserola. Envoltada de turons i forts pendents que es disposen com una successió de plataformes que miren cap a la ciutat, conserva el traçat de les antigues rieres dins de la nova viabilitat.

Aquesta àrea relliga diferents espais verds situats en una zona urbanitzada de cap i de nou amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, i que inclou diverses instal·lacions esportives i residencials.
Estrictament, el parc és una successió de places a diferents nivells −algunes ombrejades amb pèrgoles i amb arbres d’espècies atractives− i de grans parterres viaris, la majoria atalussats. Arreu d’aquesta zona ampla hi ha canyissars, heura que entapissa els vessants dels turons i una gran quantitat d’arbres i palmeres, alguns que ja existien
quan es van urbanitzar aquests terrenys.

Biodiversitat

El primer que crida l’atenció són les altíssimes i esveltes palmeres washingtònies (Washingtonia robusta) i els pins blancs (Pinus halepensis) de gran port. Un altre element destacat són els talussos coberts de canyes (Arundo donax), una espècie que ens recorda les rieres que hi havia hagut en aquest lloc.
El parc de la Vall d’Hebron també és ric, entre altres espècies, en xiprers (Cupressus sempervirens) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), pins pinyers (Pinus pinea), oliveres (Olea europaea), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra italica ), palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) i palmeres datileres (Phoenix dactylifera).
A les placetes, hi abunden els lledoners (Celtis australis), les tipuanes (Tipuana tipu) i les xicrandes (Jacaranda mimosifolia), i als talussos i parterres, els baladres (Nerium oleander), la Pyracantha angustifolia i l’heura (Hedera helix), que entapissa les superfícies verdes.

Art i arquitectura

L’escultura Mistos (Match Cover), de Claes Oldendurg (1992), és una de les més populars. Està situada a la confluència entre l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer del Pare Mariana. Es tracta d’una cartereta de mistos gegantins, el més alt dels quals fa 20 m d’alçària i representa que està encès, mentre que els altres quatre estan doblegats.
Forma i espai, d’Eudald Serra (projecte: 1966, realització: 1992), també anomenada Construcció, està situada al carrer de Coll i Alentorn amb l’avinguda de Martí Codolar, davant del camí de Sant Genís. Es tracta d’una obra monumental formada per dos arcs d’acer que, a manera de pòrtic, havien de donar la benvinguda als atletes i visitants olímpics, i fou construïda especialment per emplaçar-la en un dels àmbits de la seu olímpica: el de Montbau.
A prop dels Mistos, a l’avinguda de Martí Codolar, hi ha la tercera escultura: Dime, dime, querido, de Susana Solano (projecte: 1986, realització: 1992).

Adreça:
Juan de Mena, 2
Districte:
Horta-Guinardó
Barri:
La Vall d'Hebron
Codi postal:
08032
Població:
Barcelona
Titularitat:
Centre públic

Seccions d'aquest equipament

Adreça
Juan de Mena, 2

Telèfon

Telèfon:
010

Comparteix aquest contingut