Parc de Montjuïc

Per evitar la propagació de la covid-19, queda prohibit temporalment accedir als parcs i utilitzar els jocs infantils entre les 20.00 i les 7.00 h.

Torna

  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015
  • Parc de Montjuïc - Febrer 2015

Per evitar la propagació de la covid-19, queda prohibit temporalment accedir als parcs i utilitzar els jocs infantils entre les 20.00 i les 7.00 h

La muntanya de Montjuïc, en el seu conjunt, és el gran parc urbà de Barcelona. La celebració de l'Exposició Internacional de 1929 fa que la ciutat redescobreixi aquest espai, l'ordeni i l'organitzi. Actualment l'hem de considerar com un parc de parcs.

La muntanya condensa una oferta àmplia i extensa on conviuen la natura, des d’espais forestals fins a jardins temàtics, amb zones d’esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts.
Montjuïc és, juntament amb Collserola, un dels grans pulmons urbans i, per això, la muntanya està en ple procés per regular i mantenir l’equilibri necessari entre la protecció de l’espai i la seva riquesa i biodiversitat, i els usos ciutadans.

Història

El disseny de l’enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona sota el guiatge de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns espais verds excepcionals que formen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional, que té, en alguns d’aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d’enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d’altres tipus de jardineria, com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un grau més alt de complexitat en la distribució de les espècies, mentre que, a mesura que s’ascendeix de nivell, aquesta complexitat s’alleugereix per donar més preeminència als espais més naturalitzats i a les zones forestals.

Biodiversitat

A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa. Entre els herbassars, hi troben refugi fins a seixanta espècies com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils, i rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues i serps blanques i verdes.

Paisatgisme i disseny

Si el 1929 l’organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l’Exposició Internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts, sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s’estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots, amb un gran penya-segat que ofereix una vista panoràmica sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vista sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.

Adreça:
Pg Migdia, 147
Districte:
Sants-Montjuïc
Barri:
El Poble-sec
Codi postal:
08038
Població:
Barcelona
Adreça
Pg Migdia, 147

Telèfon

Tel.:
010

Comparteix aquest contingut