Durant el confinament, els casals de barris de Barcelona van haver de tancar les portes físiques, però en van obrir d’altres: les digitals. I sembla que el format ha vingut per quedar-se.
Tot i les dificultats logístiques, bona part dels centres, amb molta creativitat i adaptació, han treballat per oferir alguns dels seus tallers i activitats a través de plataformes en línia i per obrir les seves xarxes i els seus espais virtuals a les iniciatives solidàries de les entitats del barri.
Recollim dos casos que exemplifiquen com els casals han esdevingut un punt de trobada també virtual del barri i han pogut enxarxar els veïns i veïnes en un moment molt complicat.
Una finestra digital oberta al barri
Quan es decreta el confinament, al Centre Ton i Guida de Roquetes, gestionat per la plataforma d’entitats del barri, es planteja que els continguts del web els generin les usuàries del mateix casal. Així neix la iniciativa “El Ton i Guida a casa teva”, un espai web en el qual el veïnat o les entitats que formen el centre van compartir cultura, revistes, espectacles en línia, exposicions…, que també es van difondre per les xarxes socials del casal.
“El més positiu és que a la pàgina del casal eren igualment benvingudes les iniciatives de veïnes particulars com les de grans equipaments. Així, hem pogut trobar activitats del casal infantil, d’artistes de circ de l’Ateneu Popular 9 Barris, receptes de cuina compartides per les veïnes…”, explica Josep Estany, coordinador d’activitats del casal. “No va ser fàcil, perquè vam haver d’aprendre a fer servir el Youtube, a editar vídeos, a enviar-los o a compartir correctament diversos materials des de les nostres xarxes socials. Ha estat un aprenentatge intens i d’assaig-error”, explica.
A més, s’ha fet un esforç per visibilitzar, pels seus canals comunicatius, la tasca d’iniciatives comunitàries com la Xarxa de Suport Mutu de Roquetes, que va sorgir per donar suport als veïns i veïnes en els problemes derivats de la covid-19. El casal oferia al seu web la versió més actualitzada de la Guia de recursos del barri, amb les diferents iniciatives i serveis oferts per entitats, grups i institucions.
El Ton i Guida ha continuat apostant per fer activitats culturals a través de les xarxes. “Ha tingut molt èxit la iniciativa ‘Històries de balcons’, amb vídeos de les veïnes explicant en primera persona les sensacions i emocions que vivien des de cada finestra i durant els aplaudiments de les vuit”, explica Josep Estany. També van celebrar la #NitEstiuRoquetes, una festa en línia per celebrar el solstici d’estiu amb artistes del barri, i cançons dedicades pels veïns i veïnes a familiars o amics. Es va intentar així mantenir la connexió i els vincles, que són la raó d’existir de l’entitat.
Cohesió i aprenentatge de llengües per Whatsapp
L’Espai 210, el casal del barri de la Sagrada Família, és un dels centres que ha estat més actiu a les xarxes socials durant el confinament. Han pogut realitzar tallers de cuina a través de directes d’Instagram, cursos de ioga, exposicions fotogràfiques participatives per Facebook o cursos de llengües per Zoom, entre d’altres. “Al grup de castellà hi havia persones que no podien accedir a una connexió a internet, i per tant, hem acabat utilitzant el Whatsapp per fer les classes, enviant àudios i vídeos”, explica Àurea Oliveras, dinamitzadora del casal.
“Amb aquest canal hem pogut mantenir correspondència amb àudios entre diferents grups, que es plantejaven dubtes o s’explicaven anècdotes, i això ha permès mantenir una mica la vida en comunitat que normalment es dona al casal, i també ha fet que les veïnes es puguin conèixer més”, relata Oliveras. La dinamitzadora reconeix que mantenir les activitats en línia del centre, malgrat que això no permet la mateixa interacció que les presencials, ha estat un acompanyament per a moltes persones del barri, especialment per a aquelles que s’han vist soles, sense gaire xarxa i amb bona part de la família a altres països.
Tots dos casals són només uns exemples de la feina que la majoria d’equipaments de proximitat han estat realitzant durant el confinament, intentant pal·liar-ne els efectes negatius, sobretot en les relacions socials, veïnals i comunitàries als barris. La raó de ser dels casals de barri és justament fomentar aquestes relacions, i la impossibilitat de les trobades físiques ha estat tot un repte, que, com hem vist, ha esmolat la creativitat.
Ara molts dels casals estan reobrint les portes físiques dels equipaments, i tenen la vista posada en com adaptaran l’activitat a uns barris que també han canviat en aquests darrers mesos. Però tant en línia com de manera presencial, el seu objectiu continuarà sent el mateix: treballar per al barri i per continuar sent un punt de trobada de la comunitat.
